Hamilton, un pianista virtuós
L’any 1924 el cinema expressionista alemany va portar-nos una pel·lícula que es deia Les mans d’Orlac. Anys després hi va haver versions noves d’aquest film; la més famosa va ser la protagonitzada per Peter Lorre, un actor d’origen hongarès amb una mirada que espantava.
La història anava d’un pianista que tenia un greu accident de cotxe que l’obligava a fer-se un trasplantament de les mans, que havien quedat trinxades en el sinistre, si volia continuar fent la seva feina. El problema era que les noves extremitats en qüestió pertanyien a un terrible assassí... i tenien vida pròpia. Ja us podeu imaginar, doncs, la resta de l’argument.
De vegades, amb Lewis Hamilton passa una cosa semblant. La seva vida, l’actitud que té fora dels circuits, va per un costat i les seves mans van per un altre. El controvertit esportista britànic acostuma a tenir un sistema d’actuar que sembla que tant se li’n foti tot. Però quan puja al cotxe es transforma en un altre, i les seves mans acrediten un virtuosisme al volant com molt pocs pilots en la història han sabut demostrar. Els seus quatre títols mundials, que aviat seran cinc, ho acrediten. Ahir ho vam tornar a veure en la seva novena victòria de la temporada, que l’acosta una miqueta més a la gesta d’igualar els títols mundials de Fangio, i a la de desfer l’empat a quatre que, de moment, manté amb Vettel.
Suzuka és una pista mítica. Aquí només s’hi consagren els millors. En aquest circuit en forma de vuit i un pont que fa que la pista es creui com si fos un Scalextric com el que teníem quan érem una mica més joves, només hi actuen els millors pianistes. El traçat del Japó està ple de paranys. Durant tot el cap de setmana hem vist com Hamilton té la mida presa a aquest escenari. L’anglès ha corregut deu de les trenta vegades que s’ha disputat el GP del Japó a Suzuka i n’ha guanyat quatre, tantes com Vettel (dues menys que Michael Schumacher, que és qui ho ha fet en més ocasions), a les quals cal afegir-hi una cinquena corresponent a l’edició del 2007 que van córrer a Fuji. La xifra ho diu tot.
L’any vinent la F1 es rejovenirà. L’entrada de Lando Norris a McLaren, la de Charles Leclerc a Ferrari, la promoció de Pierre Gasly a Red Bull i la incorporació d’Antonio Giovinazzi a Sauber suposaran una alenada d’aire fresc a una especialitat que de vegades fa olor de resclosit. Els nouvinguts hauran de triar a quin model de pianista voldrien assemblar-se.