Hamilton tapa la boca als puretes
Segur que ja sabeu aquell tòpic que diu que no és bo burxar la fera dins la gàbia. A Lewis Hamilton li han volgut tocar el voraviu, i tot i que fa anys que sap conviure amb la crítica -sobretot amb la que qüestiona la seva vida personal- ha reaccionat amb una bona urpada. Dissabte va obtenir la seva cinquena pole a Silverstone, i amb el marge més gran sobre el segon de tot el que portem de temporada. Amb polèmica, això sí, com sempre, per -segons els seus detractors- haver alentit el ritme de Vettel quan aquest buscava el seu temps. I ahir va guanyar, també amb total claredat i per cinquena vegada en aquest mateix escenari. Tantes com Alain Prost i dues més que Jim Clark.
Davant d’aquest palmarès, qui pot qüestionar la manera que té de viure? Perquè, no ho oblidem: ja té tres títols mundials, de moment. I això és el que compta. La victòria d’ahir va ser la seva resposta als que el van definir com un pinxo per la reacció davant la rucada de Vettel a Bakú. I, sobretot, una manera de parar-li els peus a Bottas, que últimament li estava pujant a l’esquena.
Els aiatol·làs més radicals de l’alonsisme ens el van presentar el 2007 com si fos el papu, una mena de barreja entre Charles Manson i el senyor Pla del Club Súper 3. I cada vegada que ha tingut una sortida de to -que n’ha tingut- han anat a buscar corrents l’ampolleta d’aigua beneïda i el crucifix dels exorcistes. I, probablement, no n’hi havia per tant. El concepte esportista exemplar és molt relatiu. Als herois del volant els hem de demanar que facin bé la feina per la quals els paguen: pilotar. Per educar els nostres fills ja hi som nosaltres i els mestres.
Potser sí que Hamilton hauria d’haver anat a l’acte promocional de la cursa a Londres a què van assistir tots els seus companys. Perquè corria a casa, la seva afició ho mereixia, i per coherència i agraïment amb els fans que l’any passat el van consagrar com a heroi mantejant-lo a la meta de Silverstone, the home of motorsports -com diuen per allà-, un lloc que no pot deixar d’acollir la F1, com sembla que podria passar. Però una cosa no treu l’altra.
