'Harlots': quan una de cada cinc dones era prostituta

S’acaben d’estrenar a Filmin les tres temporades de Harlots (Cortesanes), una coproducció britànica i nord-americana que retrata el món sòrdid de la prostitució al Londres del segle XVIII, quan una de cada cinc dones de la ciutat es dedicava a la prostitució. La dada la donen abans de començar la història. Es tracta d’una adaptació de la novel·la The Covent Garden Ladies de Hallie Rubenhold. És una sèrie d’època però que no està rodada seguint els codis clàssics propis d’aquest gènere sinó que utilitza un llenguatge audiovisual actual. Càmera a l’espatlla, plans zenitals, colors brillants i música moderna. Aquest estil visual transportat a un context d’època fa que la història resulti molt més descarnada i irreverent, amb un punt de provocació extra a l’espectador. Dona més força als personatges, especialment als femenins, que són els principals de la sèrie. A Harlots es posa el focus en les prostitutes i en el seu punt de vista. Aquest submon serveix per explicar la realitat i les dinàmiques d’una ciutat sencera: els diferents estrats socials, els privilegis d’unes classes i les misèries d’unes altres, però també el patiment des d’una perspectiva de gènere, que és transversal. La història gira al voltant de la rivalitat entre les propietàries de dos bordells. Lydia Quigley regenta el prostíbul més selecte, que freqüenten els nobles i rics de la ciutat. Però darrere del seu negoci també ha teixit una xarxa de tràfic de noies per satisfer les perversitats i els crims més cruels dels personatges més distingits de Londres. La seva antagonista és Margaret Wells, propietària d’un prostíbul que aspira a garantir millors condicions a les noies que hi treballen. Wells intenta també que la prostitució sigui el sistema perquè les seves filles puguin adquirir cert prestigi social i seguretat personal aconseguint la protecció d’un client ric que les mantingui.

La clau de Harlots és com explora les relacions de les dones amb els homes, retrata l'opressió que pateixen per part d’ells en diferents àmbits. Tots els personatges femenins de la sèrie lluiten per aconseguir la seva independència econòmica i la llibertat individual. Tot i el repertori d’escots comprimits en vestits d’època i perruques blanques amb tirabuixons, això no vol dir que sigui una mirada idealitzada, tòrrida o romàntica de la prostitució. Tot al contrari. Harlots no té compassió a l’hora de mostrar la crueltat, la humiliació, els perills i la violència d’aquest món. Per això és important aquesta manera de reversionar visualment el gènere: perquè no ens està mostrant una mirada al passat sinó que ens està dient que les circumstàncies d’explotació, opressió i violència sobre les dones és encara una realitat molt actual.