Hi torna a perdre el Barça
Finalment les eleccions del Barça apunten al 7 de març, un mes i mig després de la data programada i molt més tard de la data possible i necessària. Lamentablement, hauran tingut raó els que renegaven del vot de censura amb l’argument enverinat que no guanyaríem gaire temps respecte a la data –20 i 21 de març– fixada prèviament per Bartomeu. Però, pandèmia al marge, hi ha moltes més causes que expliquen la demora del procés.
La més evident, la recollida de firmes per formalitzar candidats. Tenint en compte el comportament d’alguns participants, és una pèrdua de temps i sobretot d’imatge destinar tres setmanes a captar i validar signatures. Puc entendre les reticències a permetre l’adhesió telemàtica, però ha quedat clar que el sistema actual tampoc no garanteix un procés transparent, edificant, ni operatiu.
Evidentment, queda assenyalat per aquest retard el president de la gestora, Carles Tusquets, que va incomplir la promesa de posar les urnes al més aviat possible i que, a més, quan va prendre possessió fa tres mesos va anunciar que exploraria la possibilitat legal d’habilitar el vot per correu però no ho va plantejar al Govern fins ahir.
Tampoc no es pot obviar l’escassa flexibilitat de la Generalitat, els serveis jurídics de la qual van rebutjar al setembre la possibilitat de modificar la llei de l'esport perquè el vot per correu fos vàlid. Ara, en canvi, l’acceptaran a correcuita. Encara més: si el Procicat no s’ha avingut a acceptar que els socis poguessin saltar-se el confinament municipal per anar a votar sembla que ha sigut més per evitar queixes per greuges comparatius que no pas pel risc sanitari que suposaria la mobilitat de cinquanta mil socis, sobretot vista la varietat d’excepcions a les restriccions que s’han concedit fins ara.
Que Eric García no pugui venir al mercat d’hivern o fins i tot que a Messi se li acabi la paciència per decidir el seu futur són qüestions menors comparades amb les decisions vitals que s’han de prendre ja per fer front al deute descontrolat que acumula el club, que van des de la sol·licitud de crèdits per pagar despeses corrents fins a la renegociació de contractes de patrocini que s’acaben.
La bona notícia de la reunió d’ahir és que se’n desprèn una certa seguretat jurídica sobre la suspensió del procés electoral, a més de l’aparent cordialitat entre els aspirants. Perquè el perjudicat no serà Laporta –que és favoritíssim avui i ho continuarà sent el 7 de març–, sinó una institució que va amb respiració assistida i sense timoner des de fa massa mesos.
