Comença la cursa pels híbrids d’animals i humans
Quan Edward Prendick va naufragar navegant pel Pacífic, va anar a parar a una illa habitada per uns éssers estranys que semblaven una barreja entre animals i humans, i que després va descobrir que eren conseqüència dels cruels experiments que duia a terme un metge sense escrúpols. Aquest és l’argument de L’illa del doctor Moreau, una novel·la clàssica de ciència-ficció publicada per H.G. Wells a finals del segle XIX. També és un dels primers exemples d’aquell personatge del típic científic boig que, encara avui en dia, ens trobem tan sovint en tot tipus de ficció.
Segurament per culpa de Wells, i dels molts que l’han imitat, quan parlem d’híbrids el primer que ens ve al cap són precisament els pobres monstres creats pel malvat doctor Moreau. És comprensible, doncs, que d’entrada el tema generi reticències. Però el concepte de barrejar elements d’espècies diferents, entre les quals la nostra, té un interès científic i pràctic important. Per això fa temps que s’investiga en aquest camp. Els experiments s’han dut a terme sobretot a nivell cel·lular, sense intenció de produir un organisme sencer. Però això podria canviar aviat, perquè el govern del Japó acaba de donar llum verda al primer intent de crear animals amb òrgans humans.
Rates amb un òrgan de ratolí
Degut a les divergències biològiques, els animals d’espècies diferents no poden tenir descendència, tot i que hi ha algunes excepcions ben conegudes (com la mula o el ligre). Barrejant cèl·lules d’embrions al laboratori es poden superar aquestes limitacions, per exemple creant híbrids entre ovelles i cabres (es va fer per primer cop a Cambridge als anys 80). Fa dos d’anys, el grup del doctor Hiromitsu Nakauchi, que treballa a la Universitat de Tòquio i a la de Stanford, va injectar cèl·lules mare de ratolí a un embrió de rata, modificant-lo de manera que les cèl·lules implantades fabriquessin un pàncrees que substituís l’òrgan original.
D’aquesta manera va néixer un rosegador híbrid que tenia un òrgan d’una altra espècie. Ara els investigadors volen anar més lluny i han demanat permís per generar un nou tipus d’embrions híbrids al laboratori i implantar-los després a l’úter d’un animal, amb l’objectiu que neixin ratolins o rates que, aquest cop, contindran un teixit humà.
Al Japó, com a molts altres països, la primera part d’aquests experiments ja era legalment possible, però no es deixava que els embrions manipulats creixessin més enllà d’un límit, normalment al voltant de les dues setmanes. Els Estats Units eren els pioners en aquestes tècniques, però des del 2015 no permeten destinar finançament públic a investigar amb híbrids. Si els experiments del doctor Nakauchi funcionen, el Japó passarà a liderar clarament aquesta cursa.
Porcs amb òrgans humans
Però de què serviria tenir animals amb parts humanes? Més enllà de demostrar que les nostres cèl·lules poden sobreviure dins d’una alta espècie, que ja seria tota una fita, la principal aplicació d’aquests experiments seria generar un sistema per produir òrgans per al transplantament a gran escala. Per aconseguir aquest objectiu, l’equip del doctor Nakauchi primer treballarà amb petits mamífers, fent que els embrions modificats es desenvolupin però aturant-los poc abans que neixin per poder estudiar com se’ls han format els òrgans. El següent pas seria repetir-ho amb porcs, que ja són animals d’una mida més semblant a la nostra i genèticament força propers. En aquest cas, els animals podrien créixer amb un fetge o un ronyó humans, per exemple, que se’ls extrauria quan algú en necessités un de recanvi. Muntar granges d’aquests híbrids podria solucionar el problema habitual de manca de donants.
Dificultats tècniques i ètiques
Però abans que això sigui possible caldrà superar una colla d’obstacles tècnics. L’equip de Nakauchi ja havia intentat fer créixer cèl·lules humanes en els primers estadis d’un embrió d’ovella, però no se’n va sortir. Diuen que el fet de poder treballar ara amb embrions d’edats diferents i fins al final del desenvolupament els permetrà trobar alternatives. Malgrat tot, potser la barrera més important serà l’ètica. Si criar animals de granja per a l’alimentació ja genera el rebuig d’una part de la població cada cop més gran, quan l’objectiu sigui sacrificar-los per extreure’n els òrgans, és possible que molta gent consideri que aquesta explotació d’éssers vius no és acceptable, malgrat els obvis beneficis mèdics. A més, hi ha qui diu que hi hauria la possibilitat que algunes cèl·lules humanes acabessin per accident al cervell de l’animal i allà desenvolupessin una certa consciència, tot i que alguns experts pensen que això és pràcticament impossible.
Els experiments en ratolins i rates seran només el primer pas per demostrar que es poden produir híbrids humans viables, cosa que encara no s’ha fet mai. Si s’aconsegueix, caldrà estudiar bé aquests animals abans de passar a models més propers a nosaltres. A més, s’hauran de superar els dubtes morals que tot plegat generarà. És per això que encara passaran uns quants anys abans no ens puguem acostar a les primeres aplicacions clíniques d’aquesta tècnica, si mai arriba el moment.
