La hipocresia de Facebook i l’economia deshonesta

BarcelonaCada cop estic més convençut que els passos tímids que ha fet Facebook a l’hora de marcar els continguts perjudicials o desinformadors són en realitat una pantalla per ocultar el problema més profund que nia en el model de negoci d’aquesta xarxa social. Llegeixo a BuzzNews, per exemple, que fa dos anys un grup de treballadors de Facebook van estranyar-se de veure en el seu timeline anuncis de TikTok –que aleshores operava amb el nom de musical.ly– aparentment adreçats a noies adolescents. Investigant, van veure que no era cap error. Aquells videoanuncis, amb noies menors d’edat ballant de manera suggerent i poca roba, estaven dirigits de manera molt conscient a homes més grans de 35 anys. Quan van queixar-se als seus superiors pel fet que l’empresa participés d’aquesta objectificació i sexualització de menors, la resposta va ser contundent: tallar l’accés a les dades que permetien comprovar a quins targets s’adreçaven les campanyes. Altres aspectes preocupants de la publicitat a Facebook són les botigues fantasma que mai no envien els productes, estafes que roben les dades de targetes de crèdit de l’usuari i fraus diversos. La xarxa no n’assumeix cap responsabilitat. Només fa el caixa-cobri.

Aquest any el gegant ha facturat vora 80.000 milions de dòlars. Però ¿quina fracció d’aquests diners correspon a l’economia deshonesta que inclou des de les estafes més desacomplexades fins a la venda de remeis miracle o inversions dubtoses? És en aquest context que les quatre gesticulacions de Facebook en assumptes molt específics relatius a la política americana o a les vacunes em semblen actes hipòcrites. El debat sobre qui paga la festa d’internet –si l’usuari o, diguem-ne, el capital– està més viu que mai. Al marge de quin bàndol ens caigui més simpàtic, els ciutadans hem d’exigir un mínim de transparència. I Facebook no el dona.