La cabra Pablo guanya monarques i polítics en la Hispanitat

MadridLa Hispanitat ja no és el que era. Les prevencions dels darrers anys, excessives amb la premsa i també amb els ciutadans, li han tret trempera informativa. Fa uns anys el públic era ben a prop dels polítics i les xiulades del públic assistent a la desfilada militar (no precisament amic de l'Espanya progressista i plurinacional) solien ser un tema que donava molt de sí. José Luis Rodríguez Zapatero –que va fer el seu primer gran gest polític l'any 2003 no aixecant-se quan, en plena guerra de l'Iraq i sent ell cap de l'oposició, passava la bandera dels 'aliats' americans– segur que té ben viu el record de les xiulades que va patir fins al 2011.

Mariano Rajoy, conservador en el fons i també en les formes, va decidir allunyar de forma evident encara més del que ja ho havien fet els socialistes les tribunes de les autoritats de les del públic, per si de cas. La mesura va arribar acompanyada d'una reducció de la desfilada en efectius (ja no hi ha tancs ni vehicles blindats) i en longitud (ara és als passejos del Prado i Recoletos i ja no s'enfila Castellana amunt). La crisi ho exigia i encara ho aconsella. A la recepció del migdia del Palau Reial que ofereix Felip VI, menys 'campechano' que el seu pare, Joan Carles I, fa alguns anys que ja no hi deixen entrar els periodistes que no són els de la Cort en qualitat de convidats del monarca. La Zarzuela no volia que les converses de la premsa amb els polítics i les qüestions més ordinàries ocupessin els titulars.

Així les coses, tots els ulls es posaven aquest dilluns al matí en la desfilada, més discreta que abans però que té encara un pressupost d'uns 800.000 euros i mobilitza 3.500 efectius. Per fer-se'n una idea, la del 14 de juliol als Camps Elisis de París, un estat en què Espanya sol emmirallar-se per a aquesta mena de coses, n'aplega sols alguns centenars més cada any. La desfilada sol ser un punt de trobada de la cúpula militar (no en falla cap i les medalles els omplen els pectorals) i els generals –les dones encara no han arribat als escalafons més alts de la milícia– omplen les tribunes amb les seves mullers, que reparteixen petons a tort i a dret. Amb els comandaments dels tres exèrcits i la Guàrdia Civil també s'hi deixen veure els capellans i el bisbe castrense, polítics (guanya el PP de carrer i la imatge de Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior, amb ulleres fa més por que gràcia) i alguns representants de l'anomenada, aquest cop més que mai, 'societat civil'. Un acte social que discorre, sobre el paper, lluny de les preocupacions polítiques.

Potser entre el públic, que fervorosament branda les banderes espanyoles repartides pel ministeri de Defensa, alguns han trobat a faltar els tancs Leopard o els vehicles cuirassats Pizarro, aparcats a la caserna de Brunete, als afores de Madrid, o els ha semblat escàs el desplegament aeri. S'han conformat amb un grup d'artilleria de la legió i una unitat dels regulars d'Alhucemas. Els militars espanyols del nord d'Àfrica, vestigis d'un expeditiu exèrcit colonial que va ser clau en l'aixecament franquista del 1936, sempre són els més aplaudits, els que més agraden. En el cas dels legionaris sempre van acompanyats en el seu ritme ràpid de la seva mascota, una cabra, sempre protagonista. En aquest cas es deia Pablo, potser una malèvola crítica a Pablo Iglesias, líder de Podem, que ha rebutjat assistir a cap acte de la Hispanitat. El mateix han fet els presidents de Catalunya, Euskadi i Navarra, Artur Mas, Iñigo Urkullu i Uxue Barkos, respectivament. No hi ha faltat, en canvi, l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, vinculada a Podem, i el govern de Rajoy quasi en ple (hi faltava José Manuel García-Margallo, de reunió a Luxemburg).

La Hispanitat és, diu l'eslògan oficial, el 'Dia de tots' però la imatge que se'n transmet és la d'un acte castrense de consum intern amb un epíleg institucional però discret al Palau Reial i alguns concerts de marxes militars que aquest cap de setmana s'han fet sentir força al centre de la capital. Deuen ser les coses de les diades dels estats.