Histèria i Telegram esperant el miracle
MadridEls nous llenguatges van demanar pas ahir com a elements nuclears de la política espanyola. Les hores prèvies a la segona jornada de votació del debat d’investidura de Pedro Sánchez es van convertir en un anar i venir de filtracions a través de WhatsApp i de Telegram, d’ofertes i contraofertes, ultimàtums i refusos. Un matí d’infart en què tot semblava fer un tomb cada vint minuts i que no va servir per a res més que per constatar la distància entre el PSOE i Podem i per deixar l’Estat més bloquejat.
El matí s’inaugurava com s’havia acabat la nit anterior. La ruptura de les negociacions que va decretar el PSOE després de filtrar les “exigències” d’Unides Podem per formar una coalició va tenir continuïtat en les múltiples entrevistes que va oferir la vicepresidenta en funcions i negociadora en cap dels socialistes, Carmen Calvo. El PSOE havia decidit que no hi havia res a parlar i la ministra feia esforços en cada aparició televisiva i radiofònica per presentar els seus rivals de bloc com els culpables. “No han volgut negociar”, deia a Antena 3. “Volen tot el govern per a ells”, afirmava a la Cadena SER. Eren retrets creuats, perquè la seva contrapart podemista, Pablo Echenique, li seguia de prop els passos amb entrevistes a tot arreu; més optimistes, però que també censuraven l’immobilisme socialista.
El dia va ser un anar i venir d’ofertes i cops d’efecte dels dos partits, sobretot dels liles, i també de tercers, com ERC, en una doble batalla per mirar de desbloquejar la situació, però també per aparèixer davant dels electors com a víctimes i no culpables de la falta d’acord. Gabriel Rufián va oferir una roda de premsa al Congrés per instar Iglesias i Sánchez a cedir una mica cadascun i buscar un acord i ho va revestir amb una solemnitat que feia pensar que la proposta tenia possibilitats. I els ànims es removien.
El partit de Pablo Iglesias va estar molt actiu durant tot el dia i va enviar fins a dues propostes al PSOE. La primera la va fer pública a través d’un grup de Telegram -la xarxa social preferida dels liles- abans de l’inici del debat d’investidura i suposava rebaixar les condicions que un dia abans havien esbombat els socialistes. Ara volien tres ministeris, renunciaven a Hisenda i també a Habitatge. Semblava una proposta assumible. I als passadissos del Congrés, on ja s’havia instal·lat la idea, per les paraules de Calvo, que no hi havia res a fer, tornava a regnar el desconcert. Però el PSOE responia ràpidament, en el seu cas a través de WhatsApp, que no acceptaven l’oferta i mantenien la que havien fet pública un dia abans -també a través de l’apli de missatgeria propietat de Facebook.
La sensació que tot estava perdut tornava a dominar els ànims. Però amb la muntanya russa que s’havia generat des de la nit anterior, ningú s’atrevia a apostar-hi els calés. Per sortir de dubtes, als polítics que s’acostaven a la sala de premsa del Congrés o eren caçats pels passadissos se’ls generava al voltant un núvol de periodistes mirant de saber algun detall que no fos als telegrams.
El contraatac de Podem va arribar ja en temps de descompte, des del faristol de l’hemicicle i per boca del mateix Iglesias: renunciar a les competències d’Ocupació per tancar el pacte. Li havia dit que ho fes un socialista via missatge. Aleshores van ser Iglesias i Sánchez els que van enfonsar la mirada als telèfons. Potser parlant entre ells. No van arribar a bon port.
