La història del canvi de direcció del jutge

Marta Rovira
i Ernesto Ekaizer
23/03/2018
3 min

MadridLamentablement és impossible de percebre “quina pot ser la voluntat interna” del magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Aquesta frase, original del magistrat, és oportuna perquè se l’apliqui a si mateix. Està extreta de la pàgina 5 de l’ordre de detenció en què Llarena s’interroga, més com a psicoanalista que com a jutge o penalista, sobre la “voluntat interna dels processats”.

La intrahistòria d’aquesta resolució només la sabrà Llarena. Però veiem com sembla anar en una direcció, fa un regat, i la ploma, com se sol dir, ja no li respon.

Primer, quan parla dels arguments de la defensa contra el risc de fuga, semblava encaminar-se a mantenir la llibertat provisional sota fiança, que ell mateix havia decretat el 4 de desembre del 2017.

Què va passar? És una cadena amb unes quantes baules. I una d’aquestes baules és la fiscalia.

Però vegem com sembla anar en una direcció, es produeix un trencament i la ploma, com se sol dir, ja no li respon.

Llarena escriu: "Expressen els processats presents que la seva compareixença davant el tribunal és expressió del posicionament contrari que tracta de conjurar-se i que no pot adoptar-se una resolució en funció del comportament processal que hagin pogut adoptar altres encausats".

I, atenció, afegeix a continuació el següent: "L'alegat és raonable".

Cap aquí semblava encaminar-se la resolució. I, per tant, en lloc de la presó incondicional, s'arribava per aquest camí a mantenir la llibertat provisional sota fiança, resolució que ell mateix havia decretat el 4 de desembre de 2018.

Seguim. Per què li sembla raonable?

Per això: "La consideració del risc de fuga dels encausats s'ha de fer en anàlisi de les circumstàncies personals que els afecten i aquestes venen presidides per haver comparegut davant l'instructor en totes les ocasions en què han estat cridats".

Però és aquí, quan intenta explicar el que acaba de prometre'ns -analitzar les circumstàncies personals- quan el magistrat fuig cap a les generalitats, tot el contrari de la individualització que admet que ha de precisar.

El fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar, va intentar dimarts passat obrir una línia de moderació en la vista de la sala de recursos del Suprem donant instruccions al fiscal Fidel Cadena per treure Joaquim Forn de la presó.

Problema: tècnicament barreja aquesta petició amb el que és l’objecte del recurs, l’acte de presó que dicta Llarena el 2 de febrer per mantenir Forn a la presó. La sala de recursos rebutja la petició.

Amb aquesta derrota al seu cantó, el fiscal general de l’Estat veu limitat ara el seu marge davant la compareixença dels sis diputats. El discurs d’investidura de Jordi Turull, sense reconèixer que s’han comès il·legalitats, és una declaració “autonomista”, de recuperació de l’autonomia catalana. No hi ha mencions al sobiranisme, a la independència ni la República.

Reforça la línia de moderació del fiscal general de l’Estat, afeblida per la decisió de la sala de recursos sobre Forn. Però a continuació, poques hores després, sembla recuperar posicions quan s’anuncia que Forcadell, Rovira i Bassa han renunciat als seus escons.

Però ahir al matí, la fiscalia va patir un nou revés: Marta Rovira s’escapa a Suïssa. I el mateix que val per a Sánchez Melgar es pot aplicar a Llarena.

El magistrat té en la vista breu tres peticions de presó incondicional per als cinc processats: l’acusació popular de Vox, l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia.

La sort està decidida. Les mesures que el magistrat ha adoptat no han aconseguit ser eficaces per garantir que els investigats es mantinguin a disposició de la justícia.

Els cinc processats, ve a dir Llarena, formen part del nucli dur que ha reobert la rebel·lió dirigida a assolir la República. I que, a més, té una estructura per acollir els que vulguin seguir el camí de Puigdemont.

Llarena vol dir: “La cara de babau que em quedarà si després del processament se me’n van un a un els membres de l’exgovern a l’exili!” La conclusió: “Deixem-nos de manies i reforcem les mesures com sol·liciten l’acusació popular, l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia”.

stats