Un anell i un rellotge poden reescriure el passat familiar. Al Museu Memorial de l'Exili, a la Jonquera, s'hi pot veure fins al febrer l'exposició Stolenmemory (Memòria robada). Són una cinquantena d'objectes confiscats pels nazis a més de vint republicans espanyols que van ser deportats als camps de concentració i extermini. Hi ha des de fotografies, joies, polseres, rellotges i claus fins a documents personals que eren als Arxius Arolsen-Centre Internacional de Persecució Nazi, a Alemanya, on encara hi ha prop de 3.000 objectes pertanyents a víctimes de la persecució nazi de més de 30 països. Gràcies a la tasca voluntària d'historiadors i periodistes, alguns d'aquests objectes han pogut ser retornats als familiars de les víctimes. Per exemple, els fills de Braulia Cánovas, supervivent de Ravensbrück, van poder recuperar un anell i un rellotge de la mare. La filla de Francisco González-Cuadrado, gràcies a la recerca detectivesca de l'historiador Antonio Muñoz, va poder tenir la fotografia d'ella de petita que el seu pare duia a sobre quan va entrar a Mauthausen.
La història dels exiliats que s’amagava en una caixa
Un còmic il·lustra la història de José Asín, un soldat que va morir de tifus a França
BarcelonaPhilippe Guillén és un il·lustrador, historiador i arxiver francès que coneix molt bé la història de l’exili. És net de republicans aragonesos i va créixer a Tolosa, una ciutat francesa amb una sensibilitat especial: va acollir més de 100.000 exiliats i, sobretot a partir del 1944, va ser la seu de moltes organitzacions polítiques espanyoles. El 2016, Guillén, que ja va il·lustrar un episodi de la història de l’exili amb la biografia de José Cabrero Arnal, un dibuixant espanyol que va sobreviure a l’infern de Mauthausen, va rebre un encàrrec dels arxius de Montalban. Havien trobat una caixa de fusta amagada al sostre de l’antic edifici consistorial de Septfons, una població pròxima a Tolosa. “Les autoritats del camp de concentració francès de Septfons l'hi van dipositar el 1941 i, des d’aleshores, ningú l’havia obert. A dins hi havia 42 bosses de plàstic amb objectes personals dels que havien mort darrere les filferrades”, explica Guillén.
La història del sergent José Asín
A partir dels objectes trobats, Guillén ha reconstruït la història del sergent José Asín, que va lluitar amb la 43a Divisió i va morir de tifus a Septfons als 20 anys. Ho ha fet en forma de còmic i amb il·lustracions dels objectes que hi havia a la caixa: documents, carnets militars, cartes, segells, monedes, fotografies... El còmic, Un republicano espanyol: muerto a los 20 anys (Alda Talent), que s’ha publicat en francès i en castellà i es pot comprar anticipadament a la plataforma PatocinaM, ha comptat amb el finançament d’entitats com l’Amical de Mauthausen i La Bolsa de Bielsa, una associació dedicada precisament a la 43a Divisió i la seva resistència a Bielsa (Osca).
Els que van formar part d’aquesta unitat militar, molts d’ells voluntaris, van resistir entre l’abril i el juny del 1938 el setge de les tropes franquistes al Pirineu aragonès. Guillén coneix aquest episodi bèl·lic, que descriu al còmic, no només per la seva feina d’historiador i arxiver, sinó també perquè el seu avi va combatre a Bielsa. Quan els resistents de la 43a Divisió van ser derrotats, les bombes i l’artilleria feixistes van destruir totalment aquesta població aragonesa. Els prop de 7.000 homes que van plantar cara als sublevats es van quedar pràcticament sense reserves i municions. Ja derrotats, van passar a França, però la majoria van tornar poc després per continuar lluitant a Catalunya.
Més de 20.000 persones van passar pel camp de Septfonds
A prop del camp de Septfonds, a uns dos quilòmetres, hi ha el cementiri dels espanyols, amb 81 tombes. “Segurament hi ha moltes més tombes i fosses, però ningú ha pogut documentar quanta gent va morir a Septfonds i tampoc no hi ha cap registre amb els noms dels que hi van entrar. El camp va obrir el març del 1939, primer per acollir republicans espanyols i, més tard, amb l’ocupació nazi, gitanos, polonesos i jueus. Es calcula que més de 20.000 persones van arribar a passar per aquest camp”, diu Guillén. Entre el 1944 i el 1945 també hi van empresonar els acusats d’haver col·laborat amb els nazis. “Les condicions dels camps eren terribles i els que van decidir tancar-hi els republicans espanyols van ser les autoritats franceses de la Segona República”, explica Guillén, que ha visitat el poble dels seus avis, a l’Aragó, en diferents ocasions. “La casa del meu avi, que era camperol i va ser el president del comitè revolucionari de Gistain (Osca), va ser arrasada. Van voler fer-lo desaparèixer també del paisatge”.
Últimament s’estan publicant molts còmics que parlen de la memòria històrica. “Obres com les de Guillén ens permeten continuar explicant la història de l’exili i la deportació, i els còmics són una eina molt útil, perquè ens permeten acostar-nos a un públic molt més ampli que potser no llegiria un llibre d’història”, diu Enric Garriga, president de l’Amical de Mauthausen.
