Una història increïble

Les històries de bessons estan generant documentals d’aquells que et deixen amb la boca oberta. Fa deu mesos vam parlar de l’extraordinari Tell me who I am, de Netflix. Un drama impactant sobre dos bessons i la reconstrucció de les seves vides després que un d’ells patís un accident. A Movistar+ també hi trobareu Tres idénticos desconocidos sobre el cas de tres bessons que van descobrir que ho eren amb dinou anys. És una història que en el seu moment va tenir una gran repercussió informativa als Estats Units, fins al punt que el seu retrobament es va convertir en una mena de circ mediàtic exagerat que els bessons van aprofitar per explotar econòmicament. Bobby Shafran, Eddie Galland i David Kelman van ser adoptats per tres famílies diferents. Cap dels pares adoptius va conèixer mai l’existència dels germans que anaven a parar a altres llars. El 1980 l’arribada d’un d’ells a la universitat va canviar el destí de tots tres: molts companys de facultat van confondre el Bobby amb un altre estudiant. La semblança era tan sorprenent que els van posar en contacte i van descobrir que eren bessons. El cas es va convertir en més increïble quan, arran de la notícia, encara va aparèixer un tercer germà idèntic.

La primera part del documental relata aquesta història de casualitats, però no es limita a aquesta circumstància. L’impacte arriba quan es destapa tot el que hi ha al darrere. Un dels bessons va comentar: “No sé si això serà genial o terrible”. I no anava desencaminat: la causa de tot plegat és cruel i fa esgarrifar. Dosificant molt bé la informació, el documental Tres idénticos desconocidos va aprofundint en el cas, penetrant en la investigació d’un neuropsiquiatre, deixeble de Freud, que tenia un gran interès en posar fi al debat entre la genètica i la influència de l’entorn en el desenvolupament de la conducta humana. La història va creixent en conflictes a mesura que avança. El documental, a part de múltiples imatges d’arxiu, té la virtut de comptar amb el testimoni directe de dos dels germans i les tres famílies implicades. A més, contacta amb especialistes del cas i membres de les institucions vinculades a la història: els periodistes que ho van investigar, els responsables d’un misteriós estudi científic de Yale, el centre que gestionava les adopcions. La trama té uns quants girs sorprenents, elements tràgics i unes quantes incògnites, però està molt bé com el relat periodístic permet, en la part final, recuperar alguns instants clau de la història per aclarir teories o casualitats aparents que després no ho són tant. La gran virtut de Tres idénticos desconocidos és com aconsegueix recuperar el debat sobre els condicionants genètics o la influència de l’entorn i plantejar-nos si el destí dels tres germans estava determinat pel seu ADN, per l’educació tan diferent que van rebre o pel trauma que els va suposar que els separessin quan van néixer. Resoldre-ho queda en mans de l’espectador.