La història més morbosa de la HBO
La sèrie A teacher de la HBO planteja el drama d’un abús sexual d’una professora d’un institut nord-americà a un alumne seu de disset anys. La història es desenvolupa construint un context i tot un seguit de matisos de manera que la relació entre l’adulta i el menor resulti emocionalment complexa, tot i que també és veritat que en ocasions serà narrativament fallida.
Claire (Kate Mara) és la nova professora de literatura de l’institut. Ens la presenten com una noia menuda, bonica, d’aire molt juvenil i que, a més, està travessant una crisi de parella. Se suposa que amb el seu marit han de fer el pas per tenir un fill que no arriba mai. Amb l’espera, ella sent la buidor de la monotonia matrimonial i l’abisme d’estar-se fent gran. L’Eric (Nick Robinson) és un bon noi i millor estudiant, alt i amb cos d’esportista, que quedarà fascinat per la nova professora i es farà trobadís per cridar-li l’atenció. I a partir d’aquí, si no fos per l’edat dels protagonistes, podríem dir que comença una etapa de seducció i dubtes que, en aquest cas, proposa un exercici incòmode per a l’espectador. La sèrie s’esforça molt per justificar per què els dos protagonistes necessiten emocionalment aquella relació. Tots dos provenen d’un entorn familiar inestable que els va obligar a fer-se grans abans d’hora i a gaudir poc de les respectives adolescències: ella va haver de cuidar el seu pare alcohòlic i ell els seus germans petits. Ara bé, potser l’evolució d’aquest vincle s’esdevé d’una manera molt precipitada a nivell televisiu, i el pas de les pors inicials al sexe més arriscat i addictiu es produeix d’una manera molt dràstica. La confusió emocional de l’adolescent està molt més ben dibuixada que la sobtada determinació de la professora i la seva actitud romàntica. En massa ocasions la sèrie adquireix un aire narratiu propi d’una TV movie de tarda i peca d’algunes escenes que més que explicar la relació pretenen clarament oferir a l’espectador una trama eroticofestiva per fer més morbosa i addictiva la ficció.
La sèrie mostra bé com es construeix el joc d’equívocs que fan confondre la situació d’abús de poder de la professora amb la il·lusió i la seducció. És el que en anglès es coneix com el grooming : les conductes que l’adult duu a terme per fer disminuir al menor la percepció de gravetat d’aquella relació, per tal que la sensació de vincle abusiu desaparegui. El fet que l’audiència s’hagi acostumat a les trames on és un home qui abusa d’una menor fa que aquest intercanvi de rols es percebi del tot diferent: quan és ella qui té el control de la relació i sotmet l’estudiant adolescent als seus desitjos sense pensar en les conseqüències, l’espectador té molt més clar que allò és un abús i no hauria de passar. I potser aquesta és l’aportació més interessant que fa la sèrie: totes les fal·làcies sobre el consentiment del menor i l’amor romàntic que ha inventat el masclisme a l’hora de normalitzar els abusos i disfressar-los s’esvaeixen ràpidament quan l’adult que els practica és una dona.
