ELECCIONS LOCALS

Hollande s’enfronta al vot de càstig

Els socialistes afronten tocats la segona volta de les municipals franceses però poden conservar París

i Carme Riera
30/03/2014
4 min

ParísFrança celebra avui la segona volta d’unes eleccions municipals que van començar diumenge passat deixant dos rècords poc celebrats: un resultat històric del Front Nacional en uns comicis locals i l’abstenció més alta que s’hagi registrat mai en aquest tipus de cites electorals. Són dues dades que han mortificat durant tota la setmana les files socialistes, que després d’una reculada considerable a les urnes demanen a l’impopular president François Hollande un canvi de rumb i noves cares a l’executiu.

La jornada d’avui planteja un gran dubte: ¿hi haurà un canvi de comportament? ¿Es mobilitzarà l’esquerra per aturar l’auge de l’extrema dreta? Se sabrà a partir de les vuit del vespre, quan es comenci a publicar el primer recompte de vots. Els interrogants planen sobre grans ciutats en mans socialistes com Estrasburg i Tolosa, que podrien canviar de color. A París, el pols per excel·lència de les municipals, es dóna pràcticament per fet que el consistori continuarà liderat pels socialistes, tot i l’ensurt que els va donar la candidata de la conservadora UMP, Nathalie Kosciusko-Morizet. NKM, com se la coneix aquí, va plantar-se a la primera volta amb un 35,6% dels vots, superant per poc més d’un punt la socialista Anne Hidalgo, que va obtenir un 34,4% de suports.

Tot i això, la batalla per París té la seva geopolítica particular, que tendeix a afavorir els partits d’esquerres. Les eleccions a la capital són una mena de cursa per la Casa Blanca a la francesa. No n’hi ha prou a obtenir una majoria: per guanyar fan falta almenys 82 dels 163 consellers municipals que s’escullen a cada arrondissement, els vint barris en què es divideix la ciutat. Com més poblats són, més consellers envien, i les zones amb més concentració d’habitants tendeixen a votar socialista. Com passa amb els estats nord-americans, hi ha determinats barris que es donen per guanyats a dreta o a esquerra. I també com en les presidencials dels Estats Units, hi ha la versió parisenca dels swing states, aquells que canvien de color amb facilitat.

Amb aquestes normes sobre el paper, NKM necessita guanyar als barris XII i XIV si vol aconseguir l’alcaldia. Si se’ls emporta Hidalgo, que és el que pronostiquen totes les enquestes, l’antiga portaveu de campanya de Nicolas Sarkozy no tindrà res a fer. L’equip de la conservadora ha bolcat aquesta setmana els seus esforços en aquests dos arrondissements del sud-est de la ciutat, territori dels anomenats “ bobos ”. Els bourgeois bohèmes (bohemis burgesos) són un fenomen sociològic que té un gran pes polític a París.

El geògraf Christophe Guilluy va ser el primer a polititzar el terme en un article publicat el 2001. Deia aleshores que, després dels anys de la dreta del Jacques Chirac alcalde i del seu successor, Jean Tiberi, “París s’enriqueix, però passa a l’esquerra”. Com en altres grans ciutats europees, els bobos, una classe mitjana consumidora de cultura i liberal en qüestions socials, van començar-se a instal·lar als barris populars, on els lloguers eren més baixos. Segons Laure Watrin i Thomas Legrand, autors de La république bobo (Stock, 2014), a la dreta els veuen com a caragirats incongruents que només voten partits d’esquerra per tenir la consciència tranquil·la. I a l’esquerra de l’esquerra se’ls ataca per envair barris de classes més humils i imposar-hi els seus codis i el seu poder adquisitiu.

L’aposta de NKM

“Kosciusko-Morizet té un perfil molt dirigit als bobos ”, escrivia aquests dies Legrand al diari Libération, opinant que és en gran part per això que va ser la candidata de la dreta per intentar recuperar l’Ajuntament de París després de 13 anys sota control socialista. “Va abstenir-se en el moment de votar pel matrimoni homosexual, ha denunciat la dretanització de la UMP i té un perfil ecologista”, deia. “Era l’opció més creïble de la maquinària conservadora, ens la podem imaginar en bicicleta pels ponts del Canal Saint-Martin, amb una ampolla de vi al cabàs, anant a fer un brunch a casa d’uns dissenyadors gràfics”, ironitzava.

Però, tenint en compte els resultats als feus bobos, no se l’han acabada de creure. La Martine és, precisament, dissenyadora gràfica i seu en un banc del parc Montsouris, frontera natural del XIV juntament amb l’estació de Montparnasse. “Se la veu una mica desesperada”, observa. “No sé quan vaig llegir que havia cridat a la insurgència per acabar amb els privilegis -recorda-. Escolta, que aquesta va treballar amb Sarkozy”, afegeix. Les urnes diran avui si va servir-li de gran cosa fer el seu últim míting en un gimnàs d’aquest barri, a tocar de la torre de Montparnasse.

Escenaris a seguir avui

Tolosa

És una de les grans ciutats actualment controlades pel Partit Socialista que avui podrien canviar de color. En la primera volta, el candidat de la UMP va encapçalar el recompte, amb un 38,2% dels vots, contra el 32,3% de l’alcalde sortint, Pierre Cohen.

Avinyó

En vista dels bons resultats del Front Nacional en la primera volta (29,6%), la llista conjunta del Partit Socialista i els Verds -que va obtenir un 29,5%- va decidir unir forces amb el Front d’Esquerra per obtenir avui el 12,4% de suport que va rebre diumenge passat. Tot i això, i davant una UMP que va aconseguir un 20,9% dels vots, la llista d’esquerres no està segura de poder neutralitzar el candidat d’extrema dreta.

Marsella

Les eleccions a Marsella funcionen, com a París, per barris. Els socialistes donen per perduda la segona metròpoli francesa, que fa 19 anys que està sota control de la UMP. L’esperançat és el candidat del Front Nacional, que espera arribar a controlar algun barri.

Besiers

Robert Ménard, candidat independent que té el suport del Front Nacional, serà segons les enquestes el pròxim alcalde d’aquesta ciutat del Llenguadoc-Rosselló. Els sondejos el situen amb un 44,9% del suport, 14 punts davant el candidat de la UMP i 26 davant el socialista.

stats