Descobreixen per què els homes tenen més càncer que les dones
El cromosoma Y és molt més petit que els altres i conté poca informació genètica. Sembla un vestigi de temps millors i és, de fet, l’únic cromosoma que no és imprescindible per a la vida. En canvi, té un impacte evident en l’organisme: és el responsable de fer que l’embrió es desenvolupi com un mascle en lloc d’una femella, sobretot gràcies a un gen anomenat SRY. Però un cop som adults, algunes teories proposen que els gens del cromosoma Y ja no són rellevants, perquè s’ha vist que a vegades s’inactiven de manera espontània en les cèl·lules d’alguns teixits. Es creia que aquest era un fet que no causava cap problema important a l’organisme, però un estudi recent suggereix que, quan passa això, augmenta perillosament el risc de patir un càncer.
La majoria d’animals es reprodueixen gràcies a la barreja del material genètic de dos organismes de sexe diferent. En els mamífers i en uns quants animals més, aquests dos sexes estan determinats pels cromosomes X i Y: els individus que hereten dues X seran femelles, mentre els que en reben un de cada (l’X de la mare i l’Y del pare) seran mascles. Fa milions d’anys, quan van aparèixer els primers mamífers, el cromosoma Y era tan llarg com l’X, que conté uns dos mil gens. Però amb el temps l’evolució ha anat degradant-lo i ara amb prou feines n’hi queden un centenar. Es calcula que si continués degenerant a aquest ritme, en menys de cinc milions d’anys hauria desaparegut completament del genoma.
Una altra curiositat és que el cromosoma Y no conté cap rastre d’ADN dels neandertals, uns homínids primitius que es va encreuar amb l’ Homo sapiens, mentre que a l’X encara se’n troba l’empremta. A més, el cromosoma Y humà té més punts de contacte amb el del goril·la que amb el dels ximpanzés, que són els parents genèticament més propers a nosaltres.
Taxes de càncer
Fa temps que se sap que els homes són més propensos que les dones a tenir càncer. Arrodonint una mica, es calcula que un de cada dos homes en patirà un, mentre que en dones la proporció serà només d’una de cada tres. Els motius d’aquesta diferència no estan clars. Hi poden influir les hormones, si més no en certs tipus de càncer, i variacions en els estils de vida.
Una observació que s’havia fet és que en moltes cèl·lules malignes desapareix el cromosoma Y, sense que se sabés quin impacte tenia això en el progrés de la malaltia en els homes. Un treball publicat recentment a la revista Journal of the National Cancer Institute, dirigit per l’investigador Juan R. González, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), proposa que una de les possibilitats per explicar la diferent proporció de càncers entre sexes podria ser precisament aquesta inhibició o pèrdua del cromosoma Y.
Els científics van estudiar la informació sobre l’activitat dels gens en mostres de milers d’individus de tot el món (de 47 teixits normals i de 19 treballs anteriors sobre el càncer), disponibles a les bases de dades globals. Buscaven possibles correlacions entre una inhibició significativa dels gens del cromosoma Y i un augment de la presència de lesions malignes. Van descobrir que, efectivament, existia un lligam entre les dues coses. A més, van veure que s’associaven amb un augment d’activitat d’un gen anomenat EGFR, que està relacionat amb un enzim implicat en els factors de creixement que pot afavorir el desenvolupament de càncer.
Tot i que encara no se sap de quina manera desactivar el cromosoma Y activaria l’EGFR, aquesta relació podria explicar en part que s’incrementessin les cèl·lules malignes. El que tampoc s’explica és quina seria la causa inicial d’aquest canvi en el cromosoma Y, encara que alguns estudis previs ho han relacionat amb el consum de tabac, la pol·lució i les edats avançades. Alguns dels motius, doncs, podrien ser ambientals i, per tant, es podrien evitar.
Detecció precoç i prevenció
Aquest estudi confirma els resultats de treballs anteriors que suggerien que el cromosoma Y servia per a alguna cosa més que per definir les característiques físiques dels embrions mascles. És molt possible que els pocs gens que conté juguin un paper protector en els adults, no tan sols en el cas del càncer, sinó també en el de l’Alzheimer, segons han proposat altres treballs. Per desgràcia, el fet que algunes cèl·lules l’eliminin o el desconnectin amb els pas dels anys faria que les probabilitats de patir aquestes malalties es multipliqués de sobte. Això podria ajudar a entendre millor que certes patologies siguin més freqüents en homes que en dones a partir de certa edat, i també per què els homes, en general, viuen menys.
