Hongria i Polònia fan pinya en el veto als fons antipandèmia per l'estat de dret

Brussel·lesLa crisi per la (no) aprovació dels fons europeus s'agreuja. Els primers ministres d'Hongria i Polònia continuen enrocats sense cedir el més mínim en la negativa a donar llum verda als fons europeus antipandèmia per la seva vinculació al respecte a l'estat de dret, és a dir, a principis com la separació de poders o la llibertat de premsa. Viktor Orbán i Mateusz Morawiecki s'han reunit aquest dijous a Budapest per refermar encara més la seva posició, després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, critiqués el seu bloqueig, com han fet també amb més o menys intensitat bona part dels líders europeus i fins i tot els alcaldes de les seves pròpies capitals, Budapest i Varsòvia. Segons una font diplomàtica citada per Bloomberg, amb aquest enrocament Orbán i Morawiecki "s'enfonsen cada vegada més en l'aïllament".

"La proposta actual no és acceptable per a Hongria", ha etzibat Orbán en la roda de premsa posterior a la trobada, i que recull l'agència Efe. El seu homòleg polonès hi ha afegit que el mecanisme que implica condicionar els fons europeus al compliment de l'estat de dret "està motivat políticament" i "podria conduir a la desintegració de la UE", i fins i tot ha qualificat la solució de "perillosa".

En la mateixa línia, han emès un comunicat conjunt en què, tot i assegurar que "estan interessats a buscar una solució perquè els recursos financers estiguin a punt com més aviat millor i a disposició de tots els estats membres", reiteren que són un bloc i que cap dels dos donarà el sí a una proposta que l'altre consideri "inacceptable".

Tots dos països consten entre els principals receptors de fons europeus, tant dels previstos en el fons antipandèmia com en els pressupostos pluriennals comunitaris, que cobreixen el període 2021-2027. I això és precisament el que bloquegen. Com que cal la unanimitat per tirar-los endavant, es neguen a donar-hi llum verda perquè el mecanisme que vincula els fons amb l'estat de dret ja ha estat aprovat sense la necessitat dels seus vots (només calia majoria qualificada). Per això segresten la resta dels mecanismes.

L'argument que esgrimeixen és que amb aquesta condició es va més enllà dels tractats de la Unió Europea i que es vulnera l'acord del juliol, quan es va pactar crear el fons de 750.000 milions d'euros per la pandèmia de coronavirus però es va deixar oberta la qüestió del mecanisme de l'estat de dret. Els líders van deixar escrit simplement un compromís per crear el mecanisme però no el van detallar, conscients dels problemes que tindrien amb països com Hongria i Polònia, expedientats per reiterades vulneracions de l'estat de dret.

"No volem que la UE es desviï del seu camí", ha dit el cap de govern polonès, mentre que el seu homòleg hongarès reivindica el seu dret a veto: "És un dret assegurat als tractats". I en el comunicat conjunt fan una proposta: establir un procés a dues marxes perquè es limiti la condicionalitat dels fons addicionals que han d'arribar de manera immediata i després reobrir la discussió sobre el mecanisme de l'estat de dret.

Però des de les institucions europees i també des de la presidència de torn alemanya ja han descartat diverses vegades reobrir l'acord, de manera que queden possibilitats sobre la taula com ara un pacte que els exclogui i permeti anar alliberant fons i prorrogar les pressupostos europeus per trams.

Però el motiu de fons d'aquest atzucac és la deriva autoritària, que en el cas d'Hongria fa deu anys que s'observa sense que la Unió Europea hi hagi posat fre. Passa el mateix en el cas de Polònia, i l'últim exemple ha sigut aquest mateix dijous, en què l'Eurocambra ha aprovat una resolució en què condemna la prohibició de l'avortament que Varsòvia pretén introduir a través d'un canvi legislatiu.