L’horitzó de sortida
Entrem a la tardor i la segona onada de contagis ja és una realitat. De moment, presenciem confinaments parcials d’escoles o barris, d’alguns centres de treball. Ens avisen que si augmenten els ingressos hospitalaris i perdem la capacitat de controlar la pandèmia, haurem de tornar al confinament total. Amb aquest panorama, molta gent es pregunta quan podrem veure la llum al final del túnel econòmic en què estem ficats.
L’activitat econòmica, especialment la inversió i la contractació de treballadors, depèn de la capacitat de planificar. Sobre això s’ha escrit poc i considero que és el principal problema en aquests moments. Les empreses, i també el sector financer, porten anys prenent decisions en funció de la realització de pressupostos, els quals estan basats en plans de negoci que, a la vegada, depenen de les previsions econòmiques. Però les previsions econòmiques es fan en funció de les perspectives empresarials. És un peix que es mossega la cua. En aquest moment, tot està congelat perquè no som capaços de dibuixar un calendari sanitari. Si fóssim capaços de tenir aquest calendari, l’activitat econòmica es posaria en marxa perquè podríem establir escenaris per als pròxims exercicis fiscals. I quan passarà, això? Doncs quan les autoritats aprovin una vacuna. Llavors, en funció de les capacitats productives i sanitàries d’aplicació de la vacuna, podrem dibuixar un calendari fins a la immunitat total de la població. No hi fa res que la data final de la pandèmia sigui d’aquí sis, dotze o divuit mesos. L’important és que puguem fixar una data, perquè el món econòmic, sense dates, sense calendari, no pren decisions o, senzillament, les congela.
Però quan les empreses puguin establir un calendari, ràpidament mouran fitxa i es posaran en marxa un munt de plans. La incertesa és l’equivalent de la por aplicada a l’economia. La planificació empresarial es va posar de moda com a eina de gestió a l’acabar la Segona Guerra Mundial i avui en dia és un mètode sense el qual els directius no són capaços de prendre cap decisió. Planificar requereix una premissa: que, encara que siguin errònies, es poden fer previsions. I ara mateix, el problema és que ni tan sols en podem fer.
Poseu una data de vacunació ferma i el túnel arribarà al seu final.
