Barcelona‘Un enemigo del pueblo’ 13 D’OCTUBRE
TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA
El teatre que proposa Àlex Rigola és valent en el fons i la forma -sobretot en la forma- i respon, lògicament, a la seva mirada sobre els conflictes humans tant de l’individu com de la societat. I, en el cas d’una de les obres cabdals del noruec Henrik Ibsen, li serveix per plantejar un debat que, sense ser nou ni de bon tros, és a les arrels de l’organització política del món i del sistema democràtic: el govern de les majories.
Ibsen confrontava al veterà doctor Stockman amb el seu poble. Stockman ha descobert que les aigües del balneari del qual viuen més o menys tots el habitants del poble estan contaminades i cal tancar-lo. Per això s’enfronta amb els poders públics i amb els interessos col·lectius, que temen la ruïna de tots plegats. Un individu contra la majoria.
Rigola comença la seva versió libèrrima de la peça amb un llarg pròleg en el qual incorpora el públic com si fos un Parlament, un públic que haurà de respondre diverses preguntes. La primera és si creuen en la democràcia, i se’ls arriba a demanar fins i tot si volen continuar amb la funció. La majoria guanya, esclar. Tot està pensat, i l’exposició té certament un punt de tramposa (bé, es teatre) per arribar al capdavall a qüestionar el sufragi universal en una última votació. D’Ibsen en queda poc més que l’esquelet, perquè l’original només serveix d’excusa per interpel·lar l’espectador, generar-li dubtes i obligar-lo a posicionar-se. Una interpel·lació, però, una mica simplista, anodina i potser fins i tot perillosa, perquè qüestionant la democràcia s’acaba votant Trump.
Teatralment hi ha un notable desequilibri entre l’àgora que planteja el director i la paraula d’Ibsen, per no dir que els personatges ni hi són ni tampoc se’ls espera. De fet, bona part de la funció ens recordava les assemblees de la facultat de dret de l’Autònoma de fa quaranta anys, amb molta menys passió, això sí.
Impecable treball dels cinc intèrprets.