Ideòlegs disfressats de “professors”
Informar sobre les vacunes i, més concretament, sobre els riscos que comporten és un repte de primer ordre per als mitjans informatius. Dirimir la frontera entre ciència, ideologia i altres interessos no resulta fàcil. Per exemple, Teresa Forcades (què se n’ha fet?) i Salvador Massip són dos doctors en medicina i -afirmant que es basen en la ciència- opinen molt diferent sobre les vacunes. ¿Mereixen per igual una tribuna als mitjans? No, perquè apel·lant al que anomenem comunitat científica, veiem que una part del que defensa Forcades -com ara l’eficàcia de l’MMS-suscita un rebuig científic bastant general, cosa que no passa amb Massip. I si això passa amb les ciències naturals, ja no cal dir què passa amb les humanes.
L’expert és algú que sap coses i ens les ensenya; que no opina sinó que informa i divulga. L’anomenem “professor” i l’escoltem com a alumnes. Per tant, abaixem la guàrdia del sentit crític perquè donem per fet que el que diu té un aval científic -és, en el fons, també discutible, però molt menys que una simple opinió-. I aquesta tribuna -aquest gènere informatiu- dona més pes i influència a tot el que afirmi. Si fa de tertulià, topa amb altres tertulians, s’excita, es contradiu. En canvi, si té una secció d’expert per a ell tot sol, té temps, tranquil·litat i crèdit per ser molt més eficaç a l’hora de conformar l’opinió pública.
Per tot això els mitjans -i encara més els públics- han de ser molt rigorosos quan donen aquestes tribunes. Han d’assegurar-se que l’expert la farà servir per informar i divulgar i no pas per opinar i adoctrinar: per exercir d’ideòleg. I no estic dient que els mitjans no deixin parlar els ideòlegs -són fonamentals per al debat públic- sinó que no els disfressin d’experts científics que es limiten a informar i divulgar. Anem a un cas concret. Des de la seva tribuna d’expert a Catalunya Ràdio -una secció titulada Informe -, dimarts Sala i Martín ens informava que no té sentit posar traves a Amazon o boicotejar-la, i que és “insultant valorar les companyies pel que paguen en impostos”, com havia dit Ada Colau.
¿Ens informa Sala i Martín quan diu això? ¿L’hem d’escoltar com escoltem un expert, un professor? ¿O més aviat exerceix d’ideòleg? Diria, com a mínim, que el que fa té molt poc a veure amb el que fa Massip quan parla de les vacunes. Deia Sala i Martín el 2014 a Terribas que els estudiants de la Universitat de Colúmbia, quan hi arriben, tenen la sort de tenir dos professors de macroeconomia: a ell i al premi Nobel Joseph Stiglitz. Són -deia- “dues visions radicalment diferents del món, i els estudiants tenen accés als dos punts de vista”.És una sort que no té l’audiència dels mitjans públics catalans. I tot em fa pensar que, des d’un punt de vista acadèmic -de comunitat científica (no pas d’interessos econòmics)-, té molt més crèdit i prestigi el punt de vista “radicalment diferent” de Stiglitz. Un punt de vista que el que troba insultant, com Colau, és que Amazon pagui els impostos que paga.
