21 desitjos terrenals per al 2021
Que tots els demòcrates autoritaris del món tinguin per excés demencial, com Trump, una crisi de credibilitat i d’autoritat moral.
Que la ultradreta es tregui la mascareta: no la sanitària, sinó la que oculta la seva embogida vena incendiària.
Que tinguem l’habilitat de desterrar d’una vegada la tòxica fantasia de les conspiranoies i siguem valents per afrontar les complexitats folles.
Que el poble foragiti els populistes, els mags, els il·luminats, els antipolítics, els frívols, els fakeaddictes i els aprofitats.
Que els polítics defugin la temptació de les promeses fàcils, que ens prometin senzillament esforç, esforç i esforç.
Que la neu deixi en blanc els atàvics i intestins afanys de revenja i puguem recomençar l’any amb col·lectiva decència.
Que els savis de lletres i ciències, tots sumats, trobin la vacuna que immunitzi la humanitat contra l’endèmic i contagiós virus de la inhumanitat.
Que no ens refugiem còmodament en la indiferència culpable davant els que malviuen a la intempèrie. Sisplau, clemència!
Que els nostres nobles i eterns ideals aprenguin a conviure amb les nostres prosaiques i quotidianes misèries terrenals.
Que les miserables i cíniques raons d’estat cedeixin pas d’una vegada a raonables diàlegs, ni que siguin de sords.
Que l’admirable sacrifici dels presos i els exiliats no sigui en va, que no sigui un nus gordià. Que aviat puguem tornar serenament a recomençar.
Que no oblidem, però sí perdonem. I que els carrers tornin a ser una festa cívica, potser menys emocional.
Que els avis reguanyin la seva llibertat i confiança. Que les amistats tornin a fluir. Que desterrem la por i torni l’esperança.
Que retrobem l’atzar, la improvisació, la porosa llibertat d’equivocar-nos.
Que el teletreball no ens encapsuli digitalment, no ens faci perdre la paraula espontània, la mirada còmplice, la broma creativa, el tacte, el canvi de parets, l’intercanvi de sensacions.
Que l’escola -i la universitat i el món educatiu en general- guanyin totes les batalles: contra el virus, contra la burocràcia, contra l’exclusió, contra el resultadisme i també contra l’anar fent.
Que la curiositat esdevingui tolerància i acollida. Que la intolerància esdevingui una raresa curiosa, una estupidesa.
Que passi d’una vegada per totes l’epidèmia mil·lenària de solipsisme. Que desconfinem la solidaritat, l’empatia, el civisme, l’amistat i la bondat. Que no tinguin horaris ni fronteres.
Que trobem el gust per la lectura reposada, sense interferències, sense pantalles, aturant el temps exterior i engrandint el temps interior.
Que trobem, igualment, el gust per la recerca col·laborativa, i li reconeguem la rellevància i utilitat: donem-li temps, recursos i altaveus. I també donem-li paciència, que és la mare de la ciència.
I que comencem a repintar amb ímpetu i convicció, de verd intens, el planeta Terra, amb brotxa i pinzell, abans no sigui massa tard, massa negre, massa vell.
