La imatge del Madrid, el gran èxit del Barça

Cap d'EsportsQuina imatge vols donar? Com vols que parlin de tu? Sí, no és mala idea viure sense donar importància a les opinions dels altres, però en el futbol ben pocs equips han aconseguit, amb el pas dels anys, ser recordats per la seva bellesa, per la noblesa del seu joc i pels recursos utilitzats per guanyar. En el futbol, un joc convertit en negoci que mai hauria de deixar de ser una escola de valors, té molt de mèrit triomfar generant l’admiració fins i tot dels rivals. Com es recordarà amb el pas dels anys Sergio Ramos, per exemple? La major part de la gent no el recordarà per com defensava, el recordarà per com agredia, per com enganyava els col·legiats, per com perdia els papers. En canvi, amb el pas dels anys, la gent recordarà que, durant una dècada, el Barça guanyava al Bernabéu jugant bé. Sense jugar brut. El gran èxit del Barça de Guardiola, Vilanova, Luis Enrique i Valverde ha sigut, també, fer perdre els papers al Madrid. Obligant-lo a jugar com un equip petit que pega, sua i no controla el seu destí.

Valverde va entendre, durant 75 minuts, que calia capgirar l’historial de partits entre els dos clubs sent fidel a l’estil del Barça. Manant, tocant la pilota, seduint. Era el dia per marcar una època, per no ser conservador pensant que la Lliga, en el fons, ja està guanyada. I malgrat que el resultat va ser curt, el Barça va saber guanyar per segon cop en tan sols tres dies en un Santiago Bernabéu que rebrà, ben aviat, un Ajax que podria acabar de fer més grossa la trencadissa a casa de Florentino, que ja pensa en Mourinho. Pensa, de nou, en guanyar com sigui, de qualsevol manera. El Barça no és així i no hauria de ser així mai. Calia demostrar per què és especial el Barça. Va faltar una mica d’encert: es va deixar la sensació que s’havia escapat una oportunitat per fer més gran la festa. Així és el Barça: sempre es poden fer millor les coses. Va faltar ambició amb els canvis finals però el joc brut del Madrid va servir per evidenciar, a ulls de tot el món, qui és qui. I no ens enganyem: agrada que parlin bé de tu.