La importància d’haver acabat deu Dakars
BarcelonaLaia Sanz somreia divendres, al podi de Qiddiya. Potser és el primer cop en les dues setmanes que s’ha allargat el Dakar que l’hem vist somriure. Era un somriure forçat, perquè no ha sigut el Dakar que esperava. Un ral·li en què en cada etapa calia donar gas a fons, sense gaire tècnica, sense haver de navegar amb aquella finor necessària per evitar despistar-se i perdre molt temps. Potser el fet que l’any passat tornessin tots del Perú amb la idea que el Dakar s’havia de reinventar i que l’organització els prometés que a l’Aràbia Saudita tot seria diferent va generar unes expectatives massa altes. Sobre la moto no s’ho ha passat gaire bé: la caiguda dels primers dies, les sensacions que no arribaven, la classificació que no acompanyava... L’accident que va acabar amb la vida de Paulo Gonçalves va fer que tingués ganes que el Dakar 2020 s’acabés, que volgués tornar a casa. “És molt perillós”, deia, i afegia: “Vull acabar sencera”. Ella, que es passa un any esperant el dia que comenci el Dakar, que es passa deu mesos preparant-se per a quinze dies de competició, tenia ganes que s’acabés.
Volia acabar entre els quinze millors i al final va ser divuitena. “Vull acabar, la classificació final ara m’és igual”, deia a dues etapes per al final. Assumir riscos està bé, és part del joc, i més si parlem del Dakar. Però assumir riscos perquè sí, perquè cal donar gas a fons sense pensar, perquè la resta també ho fa, com ha passat durant gairebé tota la segona setmana de competició, no la feia feliç. El seu pla, sempre, és no arriscar si no toca.
No ha sigut el seu millor Dakar, ha caigut diverses vegades i no torna amb bon gust de boca de l’Aràbia Saudita. Però ha aconseguit acabar el seu desè Dakar. 10 de 10. Es diu aviat, però no és gens fàcil aconseguir-ho. Quants pilots dels capdavanters ho han aconseguit? El francès Cyril Despres va acabar les tretze edicions en què va participar sobre dues rodes abans de passar-se als cotxes, i el portuguès Hélder Rodrigues va fer l’11 d’11.
La de Corbera de Llobregat ha participat en deu edicions: algunes més complexes; d’altres superant autèntiques odissees, com la que els va tocar viure al Salar d’Uyuni el 2015; d’altres, com la de l’any passat, en què l’odissea va ser arribar-hi després d’haver estat malalta uns quants mesos mentre veia com els seus companys s’anaven entrenant i ella no podia, i d’altres en què la perillositat de les etapes feia estar alerta tothom... Però en totes ha aconseguit pujar amb el seu equip al podi final. El fet d’aconseguir superar tots els entrebancs i d’arribar com sigui al final, encara que t’hagi de tibar un company, també és part del Dakar. I ella, en aquest aspecte, és tota una especialista.
