La importància dels partits intranscendents
S’ha acabat la fase de grups de la Champions i ja no tornarà fins a finals de febrer. Dos mesos en què la màxima competició continental descansa. I ha deixat el Barça i el Madrid classificats i com a primers de grup... però amb sensacions absolutament oposades. Tots dos equips van arribar a l’última jornada sense jugar-s’hi res i els entrenadors van donar minuts als menys habituals. Entenent evidentment la baixada de tensió en un partit en què no tens res en joc, el resultat va ser totalment diferent.
Valverde va donar minuts a jugadors que acabaven de sortir de lesió, a d’altres que no tenien gaires minuts, a Dembélé, que estava assenyalat per la polèmica, i a joves promeses com Aleñá o Miranda. I a la porteria a un Cilessen extraordinari. I el resultat va ser que van competir davant d’un gran rival com el Tottenham, que s’ho jugava tot, amb bona nota per a Dembélé, que en va sortir reforçat amb un golàs, amb minuts per a Messi perquè no s’avorreixi massa i arribant a un rècord de partits sense perdre al Camp Nou. Tot rodat, ben administrat i mantenint els equilibris de la plantilla.
Solari va intentar fer el mateix. Minuts per a joves promeses, oportunitat per a jugadors envoltats per la polèmica com Isco o Asensio, titularitat per a Benzema perquè es retrobi amb el gol i, això sí, mantenint Cortois a la porteria i no donant minuts a Navas. I el resultat no podia ser pitjor. Els joves com Javi Sánchez o Valverde van sortir assenyalats, Benzema no va veure porteria, Isco va ser xiulat i es va encarar amb la graderia i, per acabar-ho de rematar, Cortois va sortir enfadat perquè havia encaixat una golejada en gran part a causa de la passivitat dels seus companys.
Aquests partits que sembla que no serveixin per a res sí que serveixen. I serveixen per omplir de dubtes el cap de l’entrenador, dels jugadors, del president i de l’afició. El Madrid va sortir fortament xiulat del Bernabéu quan es va acabar el partit. I ara han de marxar a jugar el Mundial de Clubs condicionats. I es jugarà el segon títol de la temporada. Lopetegui ja va perdre el primer a l’agost, la Supercopa d’Europa. Aquest Mundial és un altre títol que també es menysté però que el Madrid està obligat a guanyar perquè és molt superior als seus rivals. I si no ho fa, encara augmentaran més els dubtes.
Els equips, els vestidors -avui en dia més que mai- són estats d’ànims. Des dels entrenaments als partits. Els importants i els intranscendents. I els detalls són vitals per arribar a aconseguir l’objectiu proposat.
