La importància de tenir pressupostos
BarcelonaL'aprovació d'uns pressupostos, siguin de l'administració que siguin, sempre té dues lectures: una d'econòmica i una de política. Sovint des dels mitjans i els mateixos actors polítics es privilegia la lectura política (qui en surt reforçat i qui no, etc.), però l'econòmica no és menys important. Uns pressupostos permeten fixar prioritats, dissenyar inversions, augmentar la despesa i buscar noves fórmules de fiscalitat. I, especialment en un context de crisi com l'actual, permeten que el sector públic faci de tractor per ajudar la resta de l'economia a sortir del sot.
Des d'aquest punt de vista, doncs, i més enllà del debat que pugui provocar una partida concreta, l'aprovació dels pressupostos de l'Estat aquest dijous al Congrés és una notícia positiva. I els grups que hi han votat en contra haurien d'argumentar quina és la seva alternativa. ¿Funcionar amb els pressupostos de Montoro del 2018, quan no hi havia pandèmia i la inversió per a Catalunya era molt inferior? ¿Fer caure el govern i provocar unes noves eleccions com al 2019? I què passa amb tots els sectors que estan esperant tots aquests recursos?
És evident, també, que el que fixa el vot a uns pressupostos és un posicionament polític. I s'entén que el PP i Vox no els votin perquè són l'oposició i aspiren a fer caure l'actual govern del PSOE i Podem, que consideren social-comunista i venut als independentistes d'ERC i els filoterroristes, com ells els anomenen, d'EH Bildu. La irritació de la dreta i l'extrema dreta és comprensible perquè els comptes donen recorregut al govern de Sánchez i Iglesias i esvaeixen el somni d'unes eleccions imminents. Cal reconèixer que, en aquesta partida, Iglesias ha sabut jugar amb habilitat les seves cartes per apartar Cs de l'equació i enfortir la majoria de la investidura.
Des del punt de vista català, l'independentisme s'ha dividit en dos. D'una banda, ERC i el PDECat (17 diputats en total), que han prioritzat l'aprovació dels pressupostos i el fet de donar estabilitat al govern i han entrat a negociar el seu suport. Els republicans els votaran a canvi d'apujar la inversió per a Catalunya i compromisos com el d'estudiar mesures per acabar amb el dúmping fiscal de Madrid. I el PDECat a canvi d'inversions per a Rodalies i la supervivència financera de la UOC. A l'altra banda hi ha JxCat i la CUP (6 diputats), que no hi donaran suport per diferents motius, encara que això els situï al costat de la dreta.
Es pot discutir si ERC i el PDECat han sigut prou hàbils en la negociació, segons el paradigma del peix al cove, però no ens sembla que aquest hagi de ser el paràmetre principal de valoració. Perquè, més enllà dels guanys concrets en la negociació, els dos partits coincideixen que, vista quina és l'alternativa, convé apuntalar aquest govern espanyol i arrossegar-lo a la negociació sobre el conflicte polític. Però, com dèiem al principi, aquesta decisió, que respon a una estratègia política, no hauria de restar importància al que tindrem d'aquí pocs dies: una potent eina per lluitar contra la crisi econòmica.