SECTOR EDITORIAL
Misc09/07/2013

La Impossible, una llibreria que aposta pel català

El local obrirà les portes demà i vol convertir-se en un nou espai d'intercanvi cultural

Jordi Nopca
i Jordi Nopca

Barcelona"Siguem realistes, demanem l'impossible", diuen amb un somriure de capteniment els tres socis de la llibreria, que obre les portes aquest dimecres al número 232 del carrer Provença de Barcelona. La Impossible s'ha fet realitat a partir d'una mala notícia: el tancament de Proa Espais el gener passat. Tres dels membres de l'equip, la directora, Olga Federico, i els llibreters Mireia Perelló i Tono Cristòfol -que també és dissenyador gràfic, i s'encarrega de les cobertes d'Edicions del Periscopi-, van decidir que no deixarien la seva vinculació professional amb les llibreries. "És un món que enganxa, és addictiu, i no el volíem deixar córrer tan aviat, ens agrada molt", reconeixen.

Han aprofitat la crisi actual per aconseguir un lloguer més ajustat i fer que les editorials els deixessin alguns llibres en dipòsit. Dos dies abans de l'obertura, bona part dels prestatges ja són plens de novetats. Falten els quatre taulells que han de ser instal·lats a l'espai central, al qual s'accedeix després de travessar l'entrada i un passadís lluminós. Els tres socis desprenen bones vibracions. "Què hi podem perdre? Com a molt, diners!", exclama Perelló, que de seguida va fer pinya amb Federico i Cristòfol quan van saber que Enciclopèdia Catalana havia decidit desprendre's de Proa Espais i volia centrar tots els seus recursos en la producció editorial. "El tancament ens va portar a imaginar un nou projecte -diuen-. Calia que canviéssim de barri? Havíem de reorientar les dimensions? Era necessari que canviéssim l'oferta?" Aquestes i altres preguntes els van ballar pel cap fins que es van decidir a llogar el local de 85 m del número 232 de Provença.

Cargando
No hay anuncios

S'han quedat molt a prop del circuit de llibreries de la zona de l'Eixample on eren abans, però han optat per unes dimensions més reduïdes, que els permetran desenvolupar "un projecte més personal", que passa per mantenir l'aposta per la llengua catalana. L'arquitecte encarregat de la reforma ha estat Pau Ramis, marit d'Isabel Martí, editora de La Campana.

La viabilitat és possible

Cargando
No hay anuncios

"La llibreria Ona va tancar a finals del 2010. Era un model de llibreria molt resistencialista, cosa que no li restava valor -recorden-. Quan Proa Espais es va instal·lar a Rosselló vam fer un pas endavant, ens vam obrir més i veníem de tot. Tenint en compte la situació social i política actual, una llibreria que tingui una bona oferta en català hauria de ser viable".

A La Impossible s'hi trobaran també títols en castellà i en altres llengües. "Hi haurà novetats, evidentment, però també ens interessa el llibre que queda. És per això que volem que els lectors hi trobin un fons seleccionat: serà una mica la nostra marca", diuen. Del total de títols, dos terços els dedicaran a la literatura -narrativa de ficció i poesia- i el terç restant serà per a la no-ficció i per a l'apartat infantil i juvenil. De no-ficció se centraran en el que més els "motiva", "que és la part històrica, política, el país, la llengua i els estudis literaris". A partir de l'agost, l'equip de La Impossible també gestionarà el portal de venda de llibres online Llibres.cat, que Enciclopèdia Catalana es va decidir a mantenir quan va prendre la decisió de tancar Proa Espais.

Cargando
No hay anuncios

Un altre dels punts forts del local seran les activitats culturals que s'hi faran, des de presentacions fins a clubs de lectura i un espai expositiu per a il·lustradors. "Volem que sigui un espai d'intercanvi cultural", diuen. De moment, el dia 17 de juliol s'hi presentarà La germandat del raïm , de John Fante, i l'endemà dos poemaris, Pianos i túnels , de Silvie Rothkovic, i Afamats , d'Ester Andorrà. El tret de sortida serà la festa de dimecres, que començarà a les 20 hores i que s'allargarà tant com calgui. A la targeta il·lustrada que es repartirà als lectors s'hi veu una gentada de totes les edats col·lapsant el local. Tant de bo sigui així.