Impostos al capital, a les tecnològiques i a la contaminació: la recepta de l'OCDE per sortir de la crisi

Brussel·lesERTOs, avals i línies de crèdit a empreses, la renda mínima garantida i rebaixes o exempcions d'impostos. Són exemples de les mesures que els governs han pres per respondre a la crisi econòmica lligada a l'aturada per la pandèmia per coronavirus i que, al final del balanç, impliquen un increment de la despesa i de l'endeutament públic per a aquells que tenien menys reserves com Espanya, quan també cau la recaptació d'impostos. Per pagar tots aquests deutes i factures, els governs tenen poques alternatives més enllà dels ingressos tributaris. Però l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) té clar que la recepta no pot ser la mateixa que el 2008, sinó que els impostos que hauran de jugar un paper clau en la recuperació econòmica són aquells que graven el capital i la propietat.

"Apujar els impostos al treball i al consum, com es va fer per sortir de la crisi financera i global del 2008, pot ser difícil políticament i poc desitjable en molts casos des del punt de vista de l'equitat", diu aquesta organització internacional en l'informe sobre les reformes fiscals del 2020 publicat aquest dijous. En canvi, l'OCDE apunta que "la tributació sobre la propietat i el capital tindran un rol important, particularment en un context de millores significatives de la transparència fiscal internacional".

L'informe de l'OCDE recorda que després del 2008 el pes de la recaptació fiscal que suposen les contribucions a la Seguretat Social i l'IVA (és a dir, els impostos al treball i al consum) van augmentar, en línia amb les reformes fiscals que es van dur a terme per respondre a "les pressions de consolidació fiscal", és a dir, a la reducció del dèficit públic. Per exemple, si de mitjana, als països de l'OCDE, les contribucions socials suposaven un 25,9% del total d'ingressos fiscals dels estats, el 2009 el percentatge s'havia incrementat fins al 28%. En canvi, els impostos que graven el capital van reduir el seu pes, des d'un 24,6% el 2000 fins a un 23,6% el 2009. I en aquest àmbit, el nivell del 2000 no s'ha recuperat encara, sinó que la recaptació a través d'aquests impostos va quedar en 23,9% del total el 2018.

Per això, aquest organisme considera que cal garantir una càrrega impositiva equitativa, també perquè la crisi ha "exacerbat" les desigualtats i ha colpejat amb més força les persones amb menys ingressos, les dones, i els joves, els treballadors a temps parcial i temporals, i els autònoms. "Un nombre de països han estès de manera temporal les prestacions d'atur o les baixes, però s'hauria de considerar enfortir la seva protecció social a més llarg termini", rebla l'editorial de l'informe que firma Pascal Saint-Amans, director del Centre de Polítiques i Administració Tributària de l'OCDE.

Nous tributs verds i digitals

Per tot això, aquesta institució amb seu a París considera que només per la via dels impostos al capital i a la propietat tampoc n'hi haurà prou. L'OCDE insisteix que per pagar la recuperació caldrà impulsar i crear nous impostos, sobretot els que tenen a veure amb l'ecologia i el món digital. La fiscalitat mediambiental, recorda, implica un percentatge minúscul de tota la recaptació tributària mitjana a l'OCDE: un 1,5% del PIB. Per això, assegura que "els governs han de veure l'oportunitat de construir una economia més verda, més inclusiva i més resilient". En comptes de voler tornar a la situació prèvia a la pandèmia, l'OCDE creu que el context s'ha d'interpretar com una oportunitat per accelerar la reforma dels tributs mediambientals: "Un 70% de les emissions de CO2 que emeten les economies avançades i emergents no estan gravades i els combustibles fòssils es mantenen entre els que tenen menys càrrega impositiva".

I una de les grans assignatures pendents a nivell fiscal és la tributació del sector digital, que malgrat ser un dels que més beneficis obté en els últims anys i que menys ha patit les conseqüències del coronavirus, continua tributant menys que la resta de sectors. Però la falta de consens internacional manté encallada la creació d'una taxa digital que està justament en discussió dins l'àmbit de l'OCDE. Per això, l'organisme reclama donar-li una empenta al mateix temps que recorda que ja hi ha països que han anunciat mesures unilaterals al respecte, com ara França, Turquia i Hongria, que apliquen càrregues impositives d'un percentatge al voltant d'un 3% als serveis digitals. Hi ha altres mesures o proposades o en marxa en països com Espanya o la República Txeca, però en bona mesura s'està pendent de la capacitat de la Unió Europea per impulsar una mesura comunitària que eviti el dúmping de les empreses que busquin refugiar-se en països amb uns marcs fiscals més laxos, com ja passa en bona mesura amb estats com els Països Baixos o Irlanda, considerats paradisos fiscals pel mateix Parlament Europeu.