Imputats, detinguts, condemnats, inhabilitats

A falta de cap proposta política (fa molt de temps que no en fa cap, tret de les receptes de l’ultranacionalisme de “Santiago y cierra España” ), el PP insisteix en l’estratègia de judicialitzar la política (i polititzar la justícia, ja que evidentment una cosa i l’altra van juntes). Utilitzen els tribunals per amenaçar els adversaris polítics, de la mateixa manera que en altres èpoques solien utilitzar les forces armades. Ara tenen amenaçats el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el del govern d’Espanya, Pedro Sánchez, amb sengles querelles si no obliguen Quim Torra a fer efectiva la seva inhabilitació com a diputat i president de la Generalitat, dictada per la Junta Electoral Central. D’ara endavant hem de suposar que quan les confraries andaluses de Setmana Santa inhabilitin algú (al cap i a la fi, també proposen indults), el Tribunal Suprem serà diligent a corroborar el seu dictamen. I ens queda clar que també el Suprem, o la Junta Electoral Central o les mateixes confraries, faran servir les sentències dels alts tribunals europeus com a paper higiènic, perquè no sigui dit que no fan res per combatre el canvi climàtic.

Pel que fa a la inhabilitació del diputat i president Torra, Torrent ja ha anunciat que no la considera vàlida (i així defensa la sobirania del Parlament), mentre que el ministre Ábalos, ara reforçat dins el nou executiu, ha avisat també que el seu govern pensa seguir considerant Quim Torra el seu interlocutor (i així desmarca el govern de la justícia política). Les dues respostes estan molt bé, però no aturaran el recorregut de les resolucions del Suprem ni anul·laran la seva capacitat coercitiva. Per altra banda, convé tornar a recordar que a Torra se l’inhabilita per haver-se negat a despenjar una pancarta, un pretext ridícul que el mateix president de la Generalitat va posar no menys ridículament en safata a aquells que volguessin denunciar-lo. Al mateix temps, el PSOE es proposa ara aturar la judicialització de la política (així ho va anunciar Pedro Sánchez en el seu discurs d’investidura) que ells mateixos han contribuït activament a fer possible. La política és víctima d’una justícia controlada per l’extrema dreta nacionalista, però és que a més els mateixos polítics han col·laborat a fer que sigui així.

Ara en tenim les conseqüències: no n’hi ha prou d’arribar a acords d’investidura i de govern per desencallar la situació, perquè la situació és una teranyina judicial i jurídica molt espessa, tòxica i difícil d’esbandir. O no: un exemple de la frivolitat amb què s’utilitza la justícia a Espanya, amb què s’acusa i es condemna per endavant, el tenim en el cas dels CDR detinguts i acusats de terroristes dins l’anomenada operació Judes, i que ara ja estan tots en llibertat. Detinguts, acusats, imputats, inhabilitats, condemnats. Cadascun dels casos és endimoniat i tots formen part d’una enorme mentida d’estat en què tothom pren la part que li toca. I no hi ha manera de sortir d’aquí sense desfer abans la mentida.