Una reivindicació legítima
Dissabte vaig ser a TV3, convidat pel programa 'Preguntes freqüents (FAQS)'. M'havien dit que intervindria cap a les onze de la nit, però no va ser així. Ho vaig fer una hora després. El retard tenia la seva explicació. La notícia a Catalunya era la vaga de fam dels consellers i dirigents de l'ANC. Un assumpte que ha remogut moltes coses a Catalunya.
L'endemà, a Via Laietana vaig veure un grup d'unes cinquanta persones que tallaven el carrer. Els vaig preguntar què feien. Em van dir que era diumenge, que podien fer-ho i volien fer-ho. Fer què?, els vaig preguntar. "Mostrar la nostra solidaritat amb els empresonats en vaga de fam. Que se'ns vegi al carrer de manera pacífica. I que la gent que passa per les voreres no s'oblidi que tenim un greu contenciós". Activisme i compromís en estat pur.
La vaga de fam iniciada pels presos sobiranistes Jordi Turull i Jordi Sànchez, ampliada posteriorment per Forn i Turull, busca trencar el bloqueig als seus recursos interposats davant del TC i interpel·lar el tribunal, el govern espanyol i la comunitat internacional.
Aquesta vaga de fam iniciada pels presos sobiranistes Jordi Turull, exconseller d'Interior, i Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, a la presó de Lledoners és una interpel·lació al Tribunal Constitucional (TC) i, més en general, a la justícia espanyola, però també al govern espanyol, a la societat catalana i espanyola i a la comunitat internacional. El dejuni, de caràcter indefinit, té per objecte, segons han anunciat els dos reclusos, protestar pel bloqueig sistemàtic al qual estan sotmesos tots els recursos que els líders independentistes han presentat davant el TC i que aquest tribunal ha admès a tràmit sense exclusió. És a dir, que encara no ha resolt cap dels recursos d'empara, cosa que, a més d'agreujar la situació de presó preventiva en la qual estan tots els presos del Procés, impedeix 'de facto' que puguin acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg a la recerca de la justícia que se'ls nega a Espanya.
La vaga de fam és un recurs extrem i d'alt risc per a la salut de qui la porta a terme. És, així mateix, un mètode legítim de protesta i reivindicació, tant com ho poden ser altres. És més, els mateixos Turull i Sànchez adverteixen que el dejuni és "una de les poques protestes legítimes que el fet d'estar empresonats permet". No es pot, en cap cas, prendre a la lleugera ni menysprear els seus potencials efectes i la seva repercussió malgrat que siguin els presos sobiranistes que han fet el pas d'iniciar la vaga de fam; encara que no es descarta que alguns altres més se sumin a la protesta. Aquesta vaga torna a posar en relleu la situació d'aquests presos, que estan en presó preventiva. És més, el primer dels recursos admesos pel TC va ser interposat precisament per demanar la reconsideració d'aquesta situació. I encara està sense resoldre, fet que 'de facto' perpetua la seva permanència a la presó i accentua la injustícia que pateixen. La reacció del TC, considerant la vaga com un "intent de pressió", és tan habitual com inconsistent, ja que la mesura només demana que es resolguin els recursos, no el sentit en què s'han de pronunciar els jutges. En qualsevol cas, el dejuni, almenys, torna a donar visibilitat a la injustícia que encara pateixen tots els presos sobiranistes ja a les portes del judici al Procés.
Un company em deia que aquest tipus d'accions són molt complicades sobretot quan es té la intenció de no arribar al final i ningú diu com acabaran. Però ha aconseguit certs efectes: que en parlem, que recordem els empresonats, que el tema català continuï a l'agenda i, sobretot, que es mantingui la flama del Procés.
Iñaki Anasagasti és exdiputat i exsenador del PNB
