La incògnita nord-coreana

Tot el que fa referència a Corea del Nord, tret del treball de camp poques vegades autoritzat per les autoritats de Pyongyang, s’inscriu en el terreny especulatiu. Això inclou des de la suposada mort o estat vegetatiu de Kim Jong-un -que va omplir titulars fins que va reaparèixer ahir inaugurant una fàbrica de fertilitzants- fins a l’anunci del règim que no hi ha coronavirus a Corea del Nord.

El govern nord-coreà manté que el país està “lliure de coronavirus”, però el seu veïnatge amb la Xina, d’on procedeix la gran majoria del seu turisme, fa dubtar que el covid-19 no s’infiltrés per les seves fronteres. És cert que Pyongyang va clausurar el seu territori el 31 de desembre i va cancel·lar els vols procedents de la Xina i Rússia, com fa sempre que hi ha una epidèmia que pugui transcendir a un país amb instal·lacions sanitàries més que deficients, amb escassos recursos per controlar un brot i amb una població extremadament vulnerable. No obstant això, el 21 de gener les autoritats van llançar una sèrie de mesures per combatre la pandèmia, que inclouen una quarantena obligatòria per a la petita comunitat d’expatriats residents al país i els seus col·laboradors locals i també per als escassos nord-coreans que tornaven de l’exterior. El 4 de febrer es va imposar l’ús obligatori de mascaretes en públic, es van prohibir les concentracions en llocs públics, inclosos els restaurants, es van tancar complexos de vacances i es va confinar als seus domicilis joves i ancians des de l’1 d’abril. També es van reduir i fins i tot es van cancel·lar actes públics d’alt nivell, com la marató de Pyongyang, que no es farà aquest any. El Festival Internacional de Cinema de Pyongyang, previst per al setembre, també ha estat ajornat un mes amb una indicació de la severitat de l’amenaça que plana sobre el nord de la península. Aquesta intensa activitat, alimentada a la televisió estatal amb imatges d’empleats abillats amb vestits protectors desinfectant carrers i edificis, fa pensar que la pandèmia pot ser una realitat a Corea del Nord.

A això s’hi sumen les xerrades informatives obligatòries a càrrec de funcionaris en les quals, segons Radio Free Asia (RFA), s’admet que ja hi ha hagut contagis i en què s’instrueix la població en tècniques higièniques i en l’ús de material de protecció per evitar la propagació de la malaltia. RFA diu que té constància de xerrades almenys a Pyongyang i a la província de Ryanggang, contigua a la Xina i la muntanya Paektu, Olimp de la mitologia creada per la dinastia dels Kim i prominent receptora de turisme xinès. Allà s’hauria informat el públic de l’existència de contagis a la capital i les províncies de Hwanghae del Sud i Hamgyong del Nord, cosa que implicaria contagis de nord a sud, travessant tot el país. No obstant això, fidel a la seva línia, l’1 d’abril el règim va assegurar que, gràcies a les seves mesures preventives, no hi ha hagut cap contagi.

Pyongyang ha rebutjat ofertes d’ajuda dels EUA i de Corea de Sud, però sí que ha acceptat material sanitari de Moscou i de l’ONU, i afirma que està treballant amb l’OMS. A Washington, les autoritats temen que el fantasma de la fam dels anys 90, que va matar centenars de milers de persones, plani novament sobre un país vulnerable. La Universitat Johns Hopkins no rep dades de Corea del Nord. No és d’estranyar atès que, com va passar durant la fam, les autoritats són reticents a admetre les seves dificultats per evitar dissensió interna. Washington i Seül sospiten que el desaparegut Kim pugui haver-se aïllat en un resort per protegir-se d’un eventual contagi, encara que això només podria confirmar-ho el règim més hermètic del món.