L’independentisme púdic
Prefereixo la covardia dels honestos a la valentia dels arrauxats funestos.
Prefereixo un independentisme púdic, integrador i liberal a un d’exaltat i sentimental.
Prefereixo la unitat de mínims a les avantguardes de màxims.
Prefereixo tornar a començar que tornar a resistir.
Prefereixo avançar caminant a poc a poc -no cal que sigui agafats de la mà- a fer competitives i partidistes curses de velocitat.
Prefereixo l’amor ingenu a l’odi visceral: cap enemic s’ho val.
Prefereixo la impuresa nacional a la cohesió dels suposats autèntics esperpèntics.
Prefereixo la crua veritat a la falsa unitat.
Prefereixo una victòria mínima que una derrota digna, ni que sigui cívica.
Prefereixo mil lliris a la mà que una sola pedra llançada a la babalà.
Prefereixo massives i naïfs manifestacions impol·lutes que anàrquiques fogueres incíviques dissolutes.
Prefereixo la lírica a l’èpica.
Prefereixo aprendre de les derrotes que simular ridícules victòries.
Prefereixo convèncer (i deixar-me convèncer) que vèncer.
Prefereixo la tolerància radical a cap rebuig frontal.
Prefereixo carregar-me de raons que tenir molta fe en les meves obsessions.
Prefereixo dubtar de les pròpies veritats, i fins i tot practicar certes ambigüitats.
Prefereixo els arguments als monuments.
Prefereixo ser víctima que botxí.
Prefereixo un cert ordre avorrit al desconcert dividit.
Prefereixo l’autogovern a l’autodestrucció.
Prefereixo el diàleg escèptic al monòleg sintètic.
Prefereixo una llibertat treballada a una heroïcitat forçada, empresonada i exiliada.
Prefereixo salvar els mots a guanyar per pocs vots.
Prefereixo ser inepte en demagògia i apte en pragmatisme i lògica.
Prefereixo tenir (i retenir) una amistat discrepant que tenir i proclamar sempre coherència i legitimitat militants.
Prefereixo un pressupost concret a cent pancartes simbòliques que aviat m’hauran tret.
Prefereixo els costos de l’autocrítica a l’excitació dialèctica.
Prefereixo desconcertar l’enemic amb un somriure que regalar-li cap excusa per riure.
Prefereixo accionar el que em quedi d’intel·ligència que reaccionar amb vàcua impaciència.
Prefereixo trigar a arribar que arribar esgotat i emprenyat.
Prefereixo un país sencer i plural que mig país perfectament convençut i convencional.
Prefereixo ser acusat de traïdor que trair la raó.
Prefereixo anar cap a la independència amb un xic de prudència.
