Els indults no són la solució, però serien un pas
BarcelonaAmb el seu to ambigu habitual, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va obrir aquest dimarts la porta a concedir l'indult als presos polítics catalans. És cert que, quan li van preguntar directament sobre la qüestió, va dir que l'executiu decidiria quan tingués tots els informes preceptius sobre la taula (encara falta el de l'Advocacia de l'Estat i el del Suprem), però va fer una encesa defensa de la "reconciliació" i va dir que calia "superar episodis nefastos que ens treuen els colors al conjunt del país". I mostrant-se un punt enigmàtic encara va afegir que aquest govern "no ha amagat les seves intencions des del principi".
Bé, en realitat cal dir que l'únic que s'ha posicionat obertament a favor dels indults i de la reforma del delicte de sedició des del principi ha sigut Pablo Iglesias i no Sánchez, però és veritat que ja fa dies que diversos ministres han llançat missatges en aquesta direcció. El primer va ser el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que no va dubtar a criticar l'informe de la Fiscalia contrari a la concessió dels indults perquè feia consideracions de tipus polític. Després va ser el ministre de Transports i secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, i dilluns passat la vicepresidenta Carmen Calvo. I aquest dimarts ha sigut finalment el mateix Sánchez el que volgudament ha fet un discurs procliu a la concessió dels indults.
Des del punt de vista català és evident que els indults són només una solució parcial, ja que no resolen la situació dels exiliats ni dels pràcticament dos milers de persones que tenen alguna causa pendent o estan sent investigats en relació al procés independentista. En aquest sentit, i tal com defensa Òmnium Cultural, la solució òptima seria una llei d'amnistia, ja que d'aquesta manera s'esborrarien els antecedents i s'impediria que ningú més fos processat per aquest motiu. I Sánchez ha de saber que el conflicte polític difícilment es podrà resoldre mentre hi hagi represaliats.
Però fins i tot sabent que els indults no són la solució, sí que serien un pas que caldria valorar en la seva justa mesura. Veient com les gasta el poder judicial espanyol, que no respecta les decisions de l'administració penitenciària ni dels jutges establerts a Catalunya sobre les concessions del tercer grau, l'indult podria ser la manera més ràpida d'aconseguir que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Joaquim Forn surtin definitivament en llibertat.
I només cal veure els escarafalls que fa la triple dreta per saber que, si el govern espanyol s'atreveix a tirar-los endavant, hi haurà agitació al carrer i una forta pressió dels poders fàctics madrilenys contra el tàndem Sánchez-Iglesias. La part bona és que si el govern del PSOE i Unides Podem resisteix aquesta pressió, estarà en millors condicions per fer més passos en la bona direcció, com ara la reforma o, millor encara, la supressió del delicte de sedició. I per preparar-se per al pas definitiu, que ha de ser l'amnistia.
