La indústria alimentària, un motor econòmic de Catalunya

BarcelonaEls experts asseguren que, juntament amb el turisme, l'alimentació és el principal motor econòmic de Catalunya. S'ha de tenir en compte que bona part dels turistes que visiten el país ho fan, en bona mesura, per la seva gastronomia; i s'ha de reconèixer que el mèrit d'això correspon a aquells que més en saben, d'alimentació: els xefs com Ferran Adrià, que avui comissaria aquest diari especial, però també altres noms destacats com Carles Gaig, Fermí Puig, Carme Ruscalleda, els germans Roca, les germanes Rexach, Nandu Jubany, Paco Pérez, Jordi Cruz o Albert Adrià, entre d'altres.

Segons les dades de l''Informe anual sobre la indústria a Catalunya' de l'any 2017, que elabora el departament d'Empresa, el sector de l'alimentació està format per més de 2.700 empreses i és el més gran de la indústria manufacturera catalana, tant en termes d'ocupació (dona feina a 83.825 persones) com pel que fa a la facturació (25.972 milions a l'any).

El sector alimentari, doncs, gaudeix de molt bona salut i té futur. En les economies avançades els productes alimentaris són considerats béns de primera necessitat i, per tant, la quantitat consumida no acostuma a dependre de la situació econòmica del país. Tot i que el context hi influeix és més inelàstic que altres sectors. A aquest fet s'hi ha d'afegir una creixent preocupació per l'alimentació com a font de millora de la salut. Altres aspectes que fan preveure un bon futur per a aquest sector és que la globalització ha fet augmentar les varietats culinàries a arreu del món i ha incrementat la presència de productes amb diferents orígens. També els nous hàbits de vida han afavorit sectors com l'hostaleria, la restauració i el càtering, clients i proveïdors de l'àmbit de l'alimentació i begudes.

Malgrat les perspectives favorables encara queda molta feina per fer pel que fa a la innovació, la mida i l'atomització del sector i a la seva capacitat d'exportació.

D'una banda és una indústria poc innovadora en general. El 2015 la inversió en R+D interna va ser de 41,6 milions, un 4,3% del total de la indústria. La crisi va afectar molt l'esforç innovador, i s'ha anat reduint des del 2007, una dada preocupant si es vol mantenir la competitivitat. D'altra banda, tot i que el sector alimentari català està format per grans empreses internacionals, també està força atomitzat i format, majoritàriament, per pimes. Només el 8,7% dels establiments d'alimentació i begudes tenen 50 ocupats o més, i la mitjana és de 24 ocupats.

Tenir una mida més gran és també important per poder exportar. Una assignatura pendent: només un 23,8% de les vendes es fan a l'exterior enfront del 33,5% del conjunt de la indústria. Créixer i sortir al mercat exterior és molt important per a la sostenibilitat de les empreses catalanes. Cal, doncs, no abaixar la guàrdia.