La indústria i els súpers topen pel sistema de dipòsit i retorn d’envasos

BarcelonaRetornar les ampolles de plàstic i llaunes de begudes a la botiga un cop consumides i recuperar (o reinvertir en noves compres) l’import pagat prèviament en forma de dipòsit és una pràctica habitual en cada cop més països a tot el món. L’anomenat sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) funciona en 40 estats i regions, i en els pròxims tres anys s’hi sumaran d’altres com el Regne Unit, Portugal o França (vegeu la taula). ¿I Espanya? El debat sobre aquest model ha topat reiteradament amb el no de la indústria en bloc, però aquesta opinió aparentment monolítica ha començat a canviar després que alguns fabricants, entre els quals la mateixa Coca-Cola, hagin passat a defensar el model també portes endins d’Ecoembes, l’organització que aglutina la gran indústria, els fabricants de matèries primeres i les cadenes de distribució espanyoles, i sobre qui recau la gestió dels envasos que van a parar als contenidors groc i blau.

La petició de Coca-Cola European Partners Iberia és debatre el model SDDR també a Espanya, segons ha confirmat a l’ARA una portaveu del gegant embotellador. Assegura que s’ha traslladat a Ecoembes juntament amb “altres portaveus industrials” i que cal fer “un estudi independent sobre el cost que tindria la implantació d’un sistema de dipòsit”, en la línia del que ha anunciat Portugal fa pocs mesos. “Cada país té la seva velocitat, però és cert que hi ha marge de millora i que Ecoembes encara és lluny del 90% de recuperació d’envasos que marca la directiva europea per al 2030”, afirma la portaveu. La indústria defensa que Espanya recupera un 78% dels envasos via contenidors de recollida selectiva, una xifra que les entitats i el mateix Govern en el cas de Catalunya rebaixa considerablement, per sota del 50%.

Al consell d’administració d’Ecoembes, la posició no unitària de la indústria topa amb la gran distribució (cadenes de supermercats), molt més reticent a un sistema que implicaria, entre altres coses, instal·lar màquines de devolució a les seves superfícies comercials. Alguns fabricants, en canvi, veuen avantatges també reputacionals en un model que allà on està implantat té uns alts índex de recuperació dels envasos per reciclar-los, asseguren a l’ARA fonts del sector. No és estrany, doncs, que gegants com Coca-Cola facin bandera de l’SDDR per, entre altres coses, revertir la mala premsa que els reporta figurar al capdamunt de les llistes de companyies que més contaminen el medi amb les tones de plàstic que llancen al mercat. L’octubre passat el president de Coca-Cola a l’Europa Occidental, Tim Brett, va dir que la companyia es proposava arribar a recollir i reciclar el 100% dels seus envasos el 2025, una fita fins i tot per sobre del que marca la directiva europea i que les mateixes fonts de la companyia reconeixen molt ambiciosa si no es fan canvis en els actuals sistemes de gestió.

Incentius per reciclar

Públicament, però, Ecoembes aparca el debat de l’SDDR per ara i defensa que la seva estratègia per millorar el reciclatge d’envasos s’ha pres després d’analitzar de manera independent alternatives com l’SDDR. La directora de comunicació, Nieves Rey, defensa que totes les accions tenen el suport “unànime” del consell d’administració, presidit pel conseller delegat de Nueva Pescanova, Ignacio González Hernández, i on hi ha també empreses com Danone, Mercadona, Alcampo, Lactalis o L’Oréal. La seva estratègia, batejada com a Reciclos 5.0, passa curiosament per oferir incentius als ciutadans que reciclin els envasos i es val de màquines de retorn d’envasos a molt petita escala. Ha triat Catalunya per fer proves de la mà de la Generalitat a diversos municipis, universitats com la URV, la UPC o l’Hospital Germans Trias i Pujol.

El programa proposa reciclar envasos a canvi de reciclos, una mena de punts virtuals que funcionen amb una aplicació mòbil que permet bescanviar-los per contribucions a ONG o serveis i altres descomptes que decideix cada municipi participant. La prova està tenint bons resultats, segons Rey: “En tres mesos de proves a alguns barris de Sant Boi, Granollers i Igualada s’han registrat 5.000 usuaris i s’han bescanviat 105.000 reciclos ”.

Les entitats ecologistes veuen insuficients els esforços de la indústria a Espanya i veuen la divisió que comença a intuir-se en la indústria com una oportunitat per avançar. “Les resistències a un model pel qual aposten països veïns resulten ridícules, és com voler posar portes al camp”, critica el responsable de la campanya de plàstics a Greenpeace, Julio Barea. El portaveu ecologista no amaga que, amb el nou govern espanyol, tot fa pensar que hi haurà debat sobre els sistemes de dipòsit. La ministra recentment promocionada a vicepresidenta per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ho té a l’agenda. A principis de l’any passat va anunciar l’encàrrec per part de l’executiu d’un estudi sobre l’SDDR del qual no se’n saben resultats pel llarg període d’interinatge però que va endavant, segons confirmen fonts del seu departament.

Per al portaveu de Greenpeace, elmoment polític i social per debatre el model “ha arribat”. Retorna, la plataforma que treballa per la implantació del dipòsit i retorn d’envasos a Espanya, assegura que hi ha una demanda social creixent per introduir canvis al reciclatge. Un portaveu posa València d’exemple, on la petició que ha rebut més suports ciutadans als pressupostos participatius ha sigut la instal·lació a la ciutat de les primeres màquines per retornar envasos a canvi d’incentius i que es provaran en diversos punts de la ciutat.