Quan la Inés assenyalava el camí
LA NIT DEL 21-D del 2017 la política espanyola va proclamar que havia nascut una estrella, Inés Arrimadas, guanyadora de les eleccions a Catalunya. Fins i tot Felipe González va elevar-la als altars del culte patri referint-s’hi en una entrevista, senzillament, pel nom: Inés. Representava que amb el seu valor indòmit Inés havia deixat el PSC i el PP en evidència. Llavors, Arrimadas anava a Amer, a Torroella de Montgrí o a Canet de Mar per sortir a Antena 3 i a Telecinco com a política valenta perseguida pels feixistes, i fa uns dies va anar a l’Orgull de Madrid i, curiosament, li va passar el mateix: va ser perseguida per una altra mena de feixistes, igual que Rivera a Euskadi. És el modus operandi de Cs. Ara aquella mateixa progressia hispana que tant la va admirar troba que Arrimadas és una provocadora impresentable que dilapida el seu capital polític. Però, esclar, els hi ha hagut d’anar a fer a Madrid.
