Les infermeres, més enllà de la còfia i el vestit sexi
Poso “enfermera” al cercador d’imatges de Google. Els deu primers resultats que em mostra són: sis dones joves i boniques mirant a càmera, dues disfresses d’infermera sexi, un dibuix subtitulat “Joven enfermera linda bienvenida” i només una imatge en la qual es vegi realment un treball assistencial, al costat d’una pacient. Aquest col·lectiu ha hagut de lluitar molt per defensar el prestigi i la necessitat de la seva professió i arrossega estereotips que els mitjans de comunicació no sempre ajuden a mitigar. Per mirar de solucionar-ho, el Col·legi d’Infermeres de Barcelona ha començat a elaborar un banc amb 3.000 imatges que els diaris poden fer servir de manera gratuïta. Es tracta de fotografies que eviten les absurdes imatges d’infermeres amb còfies, amb vestimentes inadequades o rols hipersexualitzats. Els bancs d’imatges comercials més habituals inclouen imatges que busquen més la bellesa estètica que no el retrat d’una realitat: aquestes imatges -pensades perquè puguin il·lustrar reportatges sobre benestar i salut- no informen, sinó que decoren. El banc alternatiu que ha preparat el Col·legi intenta trencar amb clixés menys obvis, com ara la noció que són meres ajudants dels metges, encarregades d’executar les feines mecàniques prescrites pels facultatius. Són els clàssics micromasclismes fàcils de passar per alt, perquè hem naturalitzat tota una iconografia relacionada amb aquest món.
Les imatges institucionals poden tenir una asèpsia que els diaris haurien de rebutjar: sempre és millor tenir una fotografia pròpia, que doni la intenció que vols a aquella peça. Però aquest banc busca just el contrari: mostrar la riquesa d’una professió sovint reduïda a un parell de tòpics no gaire meditats.
Trampa fotogràfica
María Victoria Henao és el nom de la viuda de Pablo Escobar, que en els últims anys ha viscut sota el nom de María Isabel Santos. Acaba de publicar un llibre molt recomanable en què reflexiona sobre el seu paper com a dona del narco més famós de la història i, sobretot, el seu intent de fer la pau amb aquest horror. Vaig parlar amb ella i em va explicar que hauria preferit, evidentment, no haver-se enamorat del criminal Escobar. Per això em sembla un cop baix l’entrevista que li va fer La Razón, amb fotos en blanc i negre, de cara i de perfil, com si fossin policials. Evidentment, el mitjà té dret a perfilar-la com vulgui, però és un abús de confiança i una violació del dret a la pròpia imatge a càrrec d’algú que va aprofitar la seva bona predisposició.
