‘Influencers’ que anhelen cotitzar a borsa

BarcelonaNo fa gaire discutíem amb una amiga -a dos metres de distància i a l’exterior- sobre el nivell de mentida de tot el que veiem a l’Instagram dels influencers. Ella defensava que per defecte la realitat és directament la contrària de la que mostren perquè els seus anuncis, com que són majoritàriament encoberts, no segueixen cap norma legal i que, per tant, si han de mentir ho fan perquè no hi haurà conseqüències, cosa que sí que passaria si l’anunci fos oficial. La meva reflexió era que, si bé això que ella afirmava és habitual, també és cert que per més que ells et menteixin tu no necessàriament ets enganyat. Primer, perquè de la mateixa manera que saps llegir una notícia laudatòria sobre la monarquia a l’Abc, també saps entendre que si una influencer ha solucionat tots els seus problemes vitals amb no sé quina marca de tes la mateixa setmana que totes les influencers barates del regne 2.0 casualment també els han fet servir, és que allò és un anunci, i tu ja ho poses en quarantena. Segon, la musa de la teïna tampoc t’enganya, perquè no dirà que són meravellosos si són espantosos, perquè es juga que no li facis mai més cas i/o la deixis de seguir. El seu drama real.

Val la pena recordar aquest debat covid free amb la meva amiga perquè d’entrada cap dels dos donava cap autenticitat ni validesa als continguts més potents de les xarxes socials, que són els que creen els influencers. És a dir, la lògica que tenim integrada sobre aquest col·lectiu és que quan parlen és perquè els paguen i, si no, callen. De fet, la seva lògica es tan decebedorament comercial que fins i tot veiem que callen quan els tocaria defensar una causa justa, de les quals solen fugir per no agafar fama de polèmics i potser perdre algun contracte.

Bé, doncs aquesta percepció nostra té lloc ara que els influencers són treballadors autònoms, presumiblement amos de si mateixos, de les seves stories, dels seus posts i de les seves xarxes socials... ¿Però han pensat què passaria si el seu valor es quantifiqués amb números jornada a jornada en alguna borsa? És a dir, si ja són una versió deformada de si mateixos, ¿què passaria si estiguessin subjectes al preu a què cotitza la seva acció aquell dia? Sí, acció! ¿No comprarien accions d’un influencer? ¿Els sembla massa Black mirror, oi? Doncs no s’esglaïn, però alguns ho volen.

Almenys així ho ha dit la seva líder in pectore, Chiara Ferragni, a la qual tots copien i amb la qual tots somien poder fer-se una selfie perquè ella els repostegi en una story amb mention per als seus més de 21 milions de seguidors a Instagram. La jove llombarda, de 33 anys, que sempre s’intenta allunyar de la frivolitat amb la qual s’assenyala el seu sector presentant-se com una imprenditrice digitale, ha explicat a L’Economia -un mitjà econòmic del grup del Corriere della Sera, no a la Cuore - que un dels seus “objectius” és sortir a borsa. “Cotitzar a borsa o fusionar-nos amb un gran grup de luxe, aquest és el nostre objectiu, però primer hem de fer que la marca i l’empresa siguin atractives”, explica Ferragni, que va abandonar els seus estudis de dret per l’èxit que li va proporcionar el seu blog, The Blonde Salad,fa una dècada.

Si a hores d’ara els influencers viuen amb pànic trigar massa a no dir la tristesa que senten perquè s’ha enfonsat un pont o perquè hi ha hagut un atac terrorista -els seguidors s’aixequen amb fúria a partir dels cinc minuts de retard acusant-los de tots els mals-, què no els passarà quan centenars o milers d’inversors privats comencin a vendre accions en massa perquè la noia s’ha quedat embarassada en unes dates que impediran que vagi a algunes Fashion Weeks i això l’obligarà a facturar menys del que esperaven? Què no passarà quan milers de senyors i senyores que no saben res de com funciona el negoci aquest comencin a condicionar-lo perquè creuen que s’ha fet un tatuatge i opinen que això és una mala decisió empresarial? O pitjor! Quan fugin aterrits perquè ha tingut un dia de coratge i ha dit que no sé quina decisió política li sembla vergonyosa...

En fi, si això arriba a passar, ens podem acomiadar d’obrir Instagram i trobar alguna cosa mitjanament apetitosa. Si a hores d’ara viuen presos de la psicosi de l’opinió social dels seus seguidors, no sé quina gràcia podran tenir els seus continguts quan sigui la psicosi dels parquets la que els marqui els passos amb dades quantificables dia rere dia. Realment, serà un espectacle dantesc des del punt de vista humà, que demostrarà que som capaços de destruir coses que ens hem donat a nosaltres mateixos fa quatre dies. L’home serà aleshores el ciberllop del ciberhome, reversionant Plaute.

Serà bonic assistir a l’autopunxada de la bombolla capitalista que són les xarxes per part del mateix capital. Serà un retrat brutal de l’autofàgia del capitalisme en què ens toca viure actualment. Ni distreure’ns sense haver d’estar en guàrdia mental plena com si estiguéssim a la guerra serà una opció possible. Perquè, per acontentar els accionistes, potser la influencer cotitzada de torn acabarà dient que el millor és que guanyi Trump les eleccions, mentre que ella personalment prefereix -i tots ho sabem!- que les guanyi Britney Spears.

¿S’imaginen què passarà quan siguin els tiktokers els que surtin a borsa? ¿Haurem d’acabar escrivint la notícia que un tiktoker ha acabat ingressat perquè volia gravar vídeos de tots els challenges en un sol dia per fer pujar la valorització de la seva empresa-persona i ha sigut trobat inconscient davant del seu mòbil amb el botó de rec premut? Després diran que la pandèmia és el coronavirus. La pandèmia és l’ambició.