Iniesta, ètica i estètica
El 20 de maig, data iniciàtica a Can Barça, es tanca la carrera d’Iniesta com a jugador blaugrana. La història del nen manxec que s’enyorava ens la sabem de memòria, però què retindrem d’Iniesta, a la memòria, els aficionats? Vull dir, quan els que no l’hauran vist jugar ens preguntin com jugava Iniesta, què els contestarem?
Perquè en l’era de l’abundància digital sembla com si per explicar Iniesta només calgués fer play. Mentida. No hi ha play per al tacte, per a l’olor, per al gust, per al context de cada partit, de cada època de Catalunya i del Barça. Tots els resums de YouTube del món no equivalen al conjunt d’impactes biogràfics, conductuals, estètics i emocionals que ha anat sedimentant la carrera d’Iniesta al Barça (1996-2018) en l’ànima culer, ni poden explicar per què hem tingut sempre tantes ganes d’emportar-nos-el a casa després de cada partit i tapar-lo amb la manta.
Goso opinar que Iniesta no ha sigut tan influent en l’arquitectura del joc com Xavi, i que no pertany a la categoria dels Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Maradona i Messi. Però ha fet millors Messi, Xavi, Guardiola, La Masia, el Barça i el futbol, sobretot el futbol espanyol, que sempre s’ha mirat amb els ulls del Madrid, de Madrid i de la fúria, valgui la redundància. Iniesta, Xavi i Busquets van regalar un Mundial a Espanya a partir de conceptes apresos a Barcelona, sota la direcció del madridista més elegant i menys furiós de la història.
Iniesta ha jugat sempre amb una fredor escandinava, com un Borg baixet de l’Espanya profunda. Tota la ruralitat original que se li endevina en el tracte i en la conversa s’ha transformat a la gespa en geometries cosmopolites i conduccions oníriques. Iniesta ha tingut la pàtria potestat de la pilota i ha assolit conquestes espacials i temporals, perquè quan li arribava la pilota el partit passava a jugar-se en la seva pròpia dimensió.
Iniesta ha constituït la unió de l’ètica i l’estètica esportiva i humana, i ha protagonitzat una història barcelonista com als barcelonistes ens agrada: feta a casa, ben educada i triomfal. Iniesta és el somni català fet realitat. Un de tants, encara ara, en l’època de l’altra fúria, la neo-falangista.
