Iniesta, el somni prohibit de Florentino Pérez

Barcelona“Si no podem tenir Iniesta, el pròxim Iniesta haurà de ser nostre”. Als despatxos del Reial Madrid s’ha somiat a veure Andrés Iniesta de blanc durant molts anys, però cap aproximació ha pogut temptar un jugador que aquest diumenge, si les lesions el deixen, viurà l’últim clàssic en Lliga. “El fet que fos l’autor del gol que va donar a Espanya el Mundial va provocar que el seu nom sonés amb força, però abans ja s’havia volgut fitxar Iniesta”, afirma l’exdirector del diari Marca Elías Israel.

A mesura que s’acosta el comiat d’Iniesta, que encara no ha fet oficial quin club xinès serà el seu destí, el futbol espanyol va fent-li homenatges al capità del Barça. Ahir, per exemple, es va saber que el consell de ministres li concedirà en la reunió habitual dels divendres la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu. És un jove que va créixer en una família aficionada al futbol a Fuentealbilla, on els equips més seguits eren l’Albacete i el Reial Madrid. “L’Andrés no oblidarà mai com l’ha cuidat el Barça des que el fitxa, i la gratitud és eterna, no ha tingut pes que a la família hi hagués aficionats del Madrid”, diu Jorge Troiteiro, que va coincidir en les categories inferiors del Barça amb Iniesta i s’hi va relacionar especialment, ja que tots dos eren de la província d’Albacete.

Amb 11 anys, Iniesta va ser contactat per primer cop pel Madrid, quan va destacar amb l’Albacete al Torneig de Brunete. A preguntes d’una televisió, va assegurar que era un aficionat “a mort del Madrid”. Però el Barça va insistir més i en pocs mesos el jove de Fuentealbilla ja era a La Masia veient entrenar els seus herois. “El que et puc dir és que tenia pòsters de Laudrup. Li agradava el futbol per sobre de tot”, comenta Troiteiro. El 2006, quan ja destacava, la família Iniesta va ser contactada per una de les candidatures que pretenien arribar a la presidència del club blanc. “Sempre hi ha moviments i rumors, no té sentit recordar aquella època”, diu José Antonio Iniesta, el pare del jugador. Aquell any José Antonio Camacho, dins la candidatura de Juan Palacios, va intentar endur-se Iniesta. Curiosament, la dimissió de Florentino, que més tard va intentar sense sort fitxar Iniesta, va acostar el jugador al Santiago Bernabéu, ja que aquelles eleccions van provocar les converses més avançades per prendre-li Iniesta a un Barça on no sempre era titular, com havia passat a la final de la Champions de París. “Es va parlar molt de tot plegat, però el Barça va fer un esforç per deixar-li clar que ell era una peça clau. I ell no volia marxar, ell s’estima el Barça. Però ja saps què passa quan hi ha eleccions, amb tantes reunions”, diu un membre de la direcció esportiva blaugrana d’aquella època. De fet, al Camp Nou es van encendre les alarmes quan en una entrevista amb la Cadena SER Camacho va dir que tenia un acord amb “un migcampista espanyol molt bo”. Però les eleccions les va guanyar Ramón Calderón.

El 2009 Calderón, que també hauria sondejat la possibilitat de fitxar Iniesta sense avançar gaire -va veure que l’entorn del jugador no volia ni sentir a parlar d’abandonar el Barça-, va dimitir. I tornava un Florentino Pérez que va manifestar molts cops la seva voluntat de “controlar els millors jugadors espanyols”, com deia el 2011. El gol al Mundial del 2010 va acabar de convèncer Florentino de la necessitat de donar un cop sobre la taula enduent-se Iniesta. “Però mai va poder avançar, ja que Iniesta no ha volgut mai, ell és feliç al Barça. Ara, veient que no podia fitxar Iniesta, Florentino va deixar ben clar que no volia que nous talents espanyols que no fossin catalans acabessin al Barça. Les operacions d’Isco o Marco Asensio segurament van en aquesta direcció”, diu Israel. Iniesta, el nen que va créixer en un poble majoritàriament madridista, mai va jugar al Bernabéu vestit de blanc. El somni de Pérez ha esdevingut durant molts anys un malson, ja que amb Iniesta el Barça no ha parat de sumar Lligues.