Iniesta, un últim clàssic que volia jugar tant sí com no

BarcelonaMentre els jugadors del Barça eren al cercle central després del partit, llestos per celebrar l’empat i que havien salvat el rècord, i mentre començava una petita celebració del títol de Lliga, Andrés Iniesta era al túnel de vestidors. Va ser l’últim a tornar a la gespa. El motiu? Que estava rebent la felicitació de Zinedine Zidane, tècnic del Madrid, que va voler atansar-se al de Fuentealbilla per desitjar-li sort en la seva nova aventura futbolística.

El gest resumia el que està vivint Iniesta des de fa setmanes, fins i tot des d’abans que digués que se n’anava però quan ja havia transcendit que faria les maletes. El capità va disputar el seu últim gran partit amb el Barça. Un clàssic, el número 38 del seu compte particular. Va sortir d’inici per disputar els primers 56 minuts, i va ser rellevat quan les molèsties musculars començaven a fer-li la guitza, un cop més.

“Em quedo amb el fet d’haver pogut disputar un altre clàssic, tot i que no en les millors condicions”, reconeixia Iniesta, que s’havia recuperat in extremis per jugar ni que fos una horeta. Perquè, com explicava, els clàssics “són partits diferents, no n’hi ha cap d’igual”.

Després de quinze anys a l’elit, Iniesta posava punt final a la seva història particular dels clàssics amb 3.002 minuts a l’esquena i havent sumat 16 victòries, nou empats i 12 derrotes. Amb tres gols -un d’ells, per l’escaire, el dia del 0 a 4- i sis assistències. Però, sobretot, amb la sensació d’haver rebut sempre el reconeixement del rival. Tant per activa -amb les ovacions que s’ha endut del Bernabéu- com per passiva, amb el record de quan Florentino Pérez va fer mans i mànigues perquè acabés fitxant pel club de Chamartín.

Iniesta, finalment, va ser amb els companys celebrant de manera “improvisada” la Lliga perquè, com va dir, “s’havia de celebrar d’alguna manera”. Al capità encara li queden tres partits al Barça. Tres duels que, per les molèsties musculars, no és clar que pugui jugar. Això sí, al capità se l’espera l’últim partit per, si la Federació no ho impedeix, aixecar el títol de campió de Lliga i dir, definitivament, adeu.