Innovar o esperar
Hi ha una màxima empresarial que diu: “Innovar o morir”. Es refereix al fet que les organitzacions estan condemnades a evolucionar, a incorporar nous mètodes de producció, nova tecnologia, nous processos. Cal estar contínuament al dia o acabes per desaparèixer. Ara bé, són moments ara per innovar?
Doncs no necessàriament. Són moments per adaptar-se a les circumstàncies, les quals sabem que són temporals. Molts aspectes del consum tornaran a poc a poc a la normalitat. La innovació en aquests moments ha de ser completament adaptativa i, per tant, no s’hi poden dedicar recursos excessius. Es tracta d’invertir la quantitat justa per poder passar aquests propers sis mesos, i un cop passats significarà que l’empresa ha pogut sobreviure a la crisi econòmica actual.
El moment per innovar arribarà després. Quan la situació s’estabilitzi, quan comencem a entrar a l’ old normal. Explico això perquè moltes veus estan demanant a la petita i mitjana empresa catalana esforços per evolucionar. Que si teletreball, que si digitalització, que si comerç electrònic. Esclar. Però, primer, a poc a poc. I, segon, no necessàriament ara. El motiu és que els recursos els necessitem per tenir la liquiditat que asseguri la supervivència empresarial. Si queden recursos lliures i els invertim tots d’acord amb una situació transitòria, les inversions en innovació no es podran recuperar perquè quedaran obsoletes amb el retorn a la normalitat.
Són moments de màxima incertesa. Moltíssima inseguretat sobre com evolucionaran els mercats. Així que no podem demanar a l’empresa catalana ni que es quedi sense liquiditat ni que comprometi inversions de futur en escenaris de ràpida obsolescència.
La situació no és gens fàcil, perquè si no fas res, malament. I si fas quelcom, probablement no servirà per gaire temps. Aquest dilema existeix en empresa des de fa temps, i se’n diu adaptació temporal amb els mínims recursos.
Innovar massa aviat pot significar morir, així que la frase, almenys aquests mesos, no és “Innovar o morir” sinó “Innovar o esperar”. I, mentrestant, adaptació.
