La inseguretat a Barcelona, quan la percepció es converteix en una crisi

BarcelonaDes de principis d'any al baròmetre municipal ja apareix el tema de la inseguretat com la principal preocupació ciutadana, que en l'últim, del juny, era el que més amoïnava un 27% de la població. Es va parlar de l'efecte eleccions, ja que aquest tema va ser l'ensenya d'alguns partits i per tant tenia molt ressò mediàtic, i també de la percepció d'inseguretat que provocaven els petits furts continuats. Efectivament podien ser factors a tenir en compte a l'hora de considerar que es tractava més d'una "percepció" que no pas d'una realitat, ja que, efectivament, Barcelona continua sent una ciutat segura pel que fa als crims violents si es compara amb altres grans urbs equivalents. Tanmateix, ahir el mateix tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va reconèixer que som davant d'"una crisi de seguretat", tot i que va assegurar que s'estan posant tots els mitjans per fer-hi front.

Els fets són que el mateix Batlle reconeix que hi ha hagut un augment d'un 9% dels delictes aquest any i, segons dades dels Mossos, de moment a Barcelona ja s'han superat aquest mes d'agost els homicidis de tot el 2018. Si l'any passat n'hi va haver 10, ara ja en portem 11. Són dades preocupants, que se sumen al fet que en menys d'una setmana hi hagi hagut cinc apunyalaments i se n'hagin fet públics dos més fa unes setmanes, bona part dels quals contra sensesostre, segurament el col·lectiu més vulnerable i exposat.

Tot plegat són xifres preocupants, que, sense necessitat de caure en cap alarmisme, demostren que hi ha un repunt de delictes violents que cal investigar a fons per trobar-ne l'origen, detectar-ne i detenir-ne els responsables i sobretot posar en marxa totes les mesures necessàries per a la prevenció i el control. Encara que la policia està analitzant si hi ha algun element nou que estigui provocant aquest canvi, el que es pot dir gairebé segur és que una bona part estan relacionats amb l'augment del tràfic i consum de droga, o, si més no, amb un canvi en la gestió d'aquest tràfic, ja que alguns d'aquests homicidis i fets violents hi estan relacionats. Però una part també sembla que són producte de la misèria, de les condicions precàries en què es troben persones que malviuen al carrer i que s'enfronten entre si o reben la ira de delinqüents o indesitjables xenòfobs o aporofòbics. Aquest últim podria haver sigut el cas de l'incendi intencionat en un campament de barraques que ha provocat tres ferits greus o dels atacs amb ganivet a dos sensesostre a finals de juliol i principis d'agost perpetrats per un personatge filonazi que ha sigut detingut.

Tot això, sumat als continuats furts, fa que la ciutadania tingui la sensació que la situació s'està descontrolant i que no hi ha prou forces policials per enfrontar-s'hi ni tampoc un reconeixement clar de les autoritats que som davant d'un problema. Per això és un pas que ja no es parli de "sensació" sinó de "crisi". Cal que no hi hagi demagògia en aquest tema i que totes les administracions i forces policials treballin conjuntament per recuperar, si més no, la sensació de control.