(In)seguretat pública

Explica un dels presos polítics a Lledoners que una de les conseqüències indesitjades de l'empresonament sobre el seu fill petit és que dibuixa "els bons a la presó i els dolents al carrer". La seva percepció infantil del bé i el mal i de les normes de convivència habituals en les societats civilitzades està alterada com la de molts ciutadans que desconfien, com mai des de la Transició, de les anomenades forces de seguretat de l'Estat. Des de les càrregues als col·legis electorals el dia 1 d'octubre, la presència al carrer de la Policia Nacional no és tranquil·litzadora per a molta gent. Per més que el ministeri de l'Interior s'esforci a dir que el miler d'efectius que desplegarà a Catalunya entra en el que és habitual, per a moltíssims ciutadans no és una presència que els faci augmentar la seva confiança. Una de les moltes conseqüències dels esdeveniments polítics viscuts ara fa un any és el deteriorament de la democràcia i la vexació dels valors més elementals de diàleg, pacte, dret a la participació i tolerància. També el deteriorament del reconeixement de la justícia com un pilar indiscutible de l'edifici social, que encara pot empitjorar amb el judici per l'1-O. Algun dia l'opinió pública espanyola serà capaç de veure les terribles conseqüències sobre la qualitat de la seva democràcia de la política del PP i l'Estat profund dels últims anys. Els grans defensors de la unitat d'Espanya l'hauran acabat asfixiant.