“Y AL FINAL DEL MASAJE te hace una paja, no la puedes tocar las tetas ni nada, pero, joder, por sesenta euros tampoco vas a pedir más ”. Eren dos nois, caminaven sols per un corriol del bosc i jo vaig parar l’orella.
És corrent sentir expressions barroeres així, que no són exclusives del masclisme. “Aquest/a té un polvo” és una frase que fan servir homes i dones. El sexe és una mostra de poder, no cobreix només l’instint reproductiu, també complau l’instint de possessió i, doncs, de vanitat. El depredador sexual sempre en fa ostentació, col·lecciona cossos com qui col·lecciona Ferraris. Fins fa poc, dir-li a algú Don Joan era elogiar-lo. D’aquí li han vingut els problemes a Plácido Domingo i als polítics ara enxampats. Tan suculenta trobaven la finalitat, que van menystenir els mitjans.
Però Don Joan el depredador acabava a l’infern. L’educació tradicional era extremadament reservada en la qüestió eròtica. Sabia que és un terreny relliscós, on els instints de poder i llibertat topen constantment amb les roques de la protecció de les altres persones. Mantenir el sexe pudorosament a l’ombra potser no era tant repressió com autodefensa. Es tenia present que la moral de l’erotisme varia molt en la història -i en la vida mateixa de cadascú-, i es deixava en mans de l’empatia. No calia que t’expliquessin que no pots abusar, que no et pots aprofitar d’un altre.
El món s’ha anat tornant tan cínic que no tinc cap dubte que el mateix noi que vaig sentir parlant de la massatgista oriental s’escandalitzaria pel xantatge d’un poderós a canvi de favors sexuals. Per això penso que haurem de vigilar amb els linxaments fàcils. He presenciat les actituds més inhumanes en nom de les millors causes, i em fa por que l’espectacle d’escàndols que ara vivim no sigui prou superficial per deixar via lliure a la llei del pèndol, i que d’aquí quatre dies ens trobem amb el masclisme de sempre, però reforçat d’hipocresia i de puritanisme.
Un amic meu, a l’institut, va tenir una història amb la seva professora de COU. Ens ho explicava entre orgullós i dolgut, perquè ella li havia dit que fes el favor d’aprendre a fer petons. Anys després, en una sobretaula distesa de després d’un dinar, vaig veure com un escriptor es posava una noia molt més jove que ell a la falda, i ella reia agraïda, i rèiem tots, i estava bé. Em temo que coses així avui no serien possibles, i que en canvi el comentari privat, en un corriol de bosc, es vagi tornant cada cop més freqüent. Fet i fet, que la banalització del sexe i el puritanisme vagin junts no és cap novetat.