No triomfa l'intent de sumar més suports al comunicat del CGPJ contra Iglesias

MadridEl ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha dedicat el matí d'aquest dimecres, 29 d'abril, a examinar el llarg document anomenat Pla de xoc en l'administració de justícia després de l'estat d'alarma –un estat que s'estendrà fins al juliol– i només ha tractat de passada el comunicat aprovat el 23 d'abril per la comissió permanent per censurar el vicepresident segon del govern, Pablo Iglesias, a iniciativa de la vocal conservadora, la magistrada Carmen Llombart, a la qual va replicar la vocal Concha Sáez.

Mentre es desenvolupava la reunió del ple del CGPJ, al Congrés de Diputats, la portaveu parlamentària del Partit Popular, Cayetana Álvarez de Toledo, preguntava al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, per les declaracions d'Iglesias en relació amb la sentència condemnatòria d'Isabel Serra.

"Com valora el ministre de Justícia les desqualificacions del vicepresident segon al Poder Judicial?", ha preguntat Álvarez de Toledo.

Campo ha respost: "Vostè em pregunta per les declaracions del vicepresident segon. Miri, el vicepresident segon fa unes declaracions emmarcades en un dret fonamental que és la llibertat d'expressió. Pot agradar més, menys... però és una llibertat d'expressió que tenim tots, també el vicepresident segon. I membres del seu partit, no m'agradaria tirar d'hemeroteca, però ¿quantes declaracions de responsables del seu partit polític hi ha assenyalant jutges concrets?"

I ha afegit: "Aquest govern creu tant en la llibertat d'expressió, que fins i tot amb el que s'està sentint o s'ha sentit aquí aquest matí li estén la mà per fer un pacte de reconstrucció nacional, que això és el que ens demanen els ciutadans".

Mentrestant, al madrileny carrer Marqués de la Ensenada, número 8, Lesmes –que havia proposat a la comissió permanent dijous passat, 23 d'abril, un dur comunicat de censura d'Iglesias, quan el ple per a aquest dimecres ja estava convocat– presidia la reunió dels 20 vocals –més el president– del CGPJ, i el punt central en l'ordre del dia era la "dació de compte pel president dels treballs realitzats per al Pla de xoc en l'administració de justícia després de l'estat d'alarma".

La vocal Carmen Llombart, magistrada al Tribunal Superior de Justícia de València, ha sigut l'única que ha fet referència al comunicat contra Pablo Iglesias del dijous 23 d'abril. Ha assenyalat que li dona suport plenament. Llombart ja havia respost per escrit la setmana passada a la vocal Concha Sáez, que havia expressat per carta a tots els membres la seva crítica el comunicat.

Concha Sáez, vocal del ple, exmembre de la comissió permanent, es va reafirmar en la seva posició.

Heus aquí la carta de la vocal, del dijous 23 d'abril:

"Acabo de llegir la nota de premsa que reflecteix el comunicat adoptat per majoria en la comissió permanent aquest matí a propòsit d'unes opinions publicades en un tuit per Pablo Iglesias, i no dono crèdit, francament.

Ni el cas (amb les barbaritats que estem sentint des de certs sectors ultramuntans) ni el moment en què ens trobem (amb tot el que està passant) donen per a tant, em sembla. I, no obstant això, la nota de premsa revela un cop més com està de lluny una comissió que se segueix arrogant la representativitat de tot un òrgan complex i plural com és el Consell General del Poder Judicial, de la tremenda, la dramàtica realitat social que estem vivint, d'una realitat que exigiria intentar estar a l'altura de les circumstàncies, d'una realitat de la qual, com gairebé sempre, se segueix estant al marge.

Estem davant un altre dels nombrosos exercicis de confusió que tant acostuma a exercir la comissió permanent d'aquest Consell, entre la independència judicial com a mitjà de garantir els drets i com a control dels abusos de poder derivats de l'obstrucció o la descomposició de la divisió de poders, amb l'exercici del dret a la llibertat d'expressió que els seus límits, quan afecten els representants de la sobirania popular i el seu contingut es limita a l'emissió d'una opinió (que fins i tot jo mateixa –no tinc cap mania a reconèixer– comparteixo), no l'habiliten a adoptar una presa de postura que –ho sabem de sobres els que no formem part de la comissió permanent– es presenta i s'assumeix davant l'opinió pública com a emanada d'aquest òrgan constitucional en el seu conjunt i no per alguns dels membres d'una de les seves comissions.

I estem, a més, al meu parer, davant –aquí sí– una ingerència institucional injustificable. Perquè passa que la decisió de la majoria de la comissió permanent com a garant, de manera exclusiva i excloent, de la independència judicial, tan atenta en altres ocasions, com bé sabem, a l'estat en què es troba el procediment quan es produeix una pertorbació tal que l'aboqui a intervenir, i tan presta, però, en tantes altres a inadmetre ab initio sol·licituds d'empara objectivament atendibles i urgents, en aquest cas no només obvia que no ha estat requerida d'empara i que l'opinió abocada ho és sobre una sentència que posa fi al procediment en la instància, sinó que es permet actuar "d'ofici" amb una contundència i una severitat dignes de millors causes que, certament, molts haurien –hauríem– valorat i fins i tot agraït en les nombroses ocasions en els últims sis anys i mig en què, havent-ho de fer –a instància dels membres de la carrera judicial afectats– no ho va fer, o en què fins i tot va actuar de manera manifestament hostil a les legítimes pretensions dels membres de la judicatura atacats que instaven la seva empara.

Suposo que l'ordre del dia de la comissió permanent d'avui no donava per a més, o que potser no hi ha res més greu o urgent a atendre en la realitat judicial que estem vivint a Espanya. Enhorabona".

En la reunió d'aquest dimecres, 29 d'abril, ningú s'ha fet ressò de la intervenció de Llombart en suport del comunicat.

La iniciativa de Lesmes –que va evitar portar al ple d'aquest dimecres 29 ja convocat el comunicat– no ha redundat en el que era el seu objectiu, reforçar la seva posició.

Encara que l'associació Jutgesses i Jutges per la Democràcia va criticar Iglesias, no estalviava la censura al mateix Lesmes "pel seu biaix clar" a l'hora de criticar manifestacions públiques per part de dirigents, polítics, en una referència implícita a les diatribes de l'aleshores portaveu parlamentari del Partit Popular, Rafael Hernando, el juny del 2018, contra un dels jutges de l'Audiència Nacional signants de la sentència de la Gürtel, José Ricardo de Prada, o els atacs el juny del 2016 de la llavors diputada Celia Villalobos contra Rosa María Freire, magistrada instructora del cas de la destrucció del disc dur de l'ordinador de l'extresorer del partit Luis Bárcenas.

El govern de Pedro Sánchez ha fet pinya en defensa d'Iglesias, tant per part de la ministra portaveu, María Jesús Montero, com de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va ser vocal del CGPJ i home de confiança de Carlos Lesmes a la comissió permanent.