Invertir en els pobres: l'oportunitat de l'Àfrica
De l'Àfrica en surten un gran nombre de bones notícies, però a la resta del món la quantitat de gent que se n'assabenta és massa poca. Les notícies que ens arriben a la majoria, quan ens arriben, són gairebé sempre negatives, i estan modelades pels estereotips. Ara bé, si les mireu fredament i deixant de banda els biaixos, veureu clarament que està emergint una nova Àfrica.
En aquesta nova Àfrica, el producte interior brut ha crescut a un ritme de gairebé el 5% durant més d'un decenni. Malgrat la crisi financera internacional, s'espera que enguany es registri un creixement semblant al conjunt del continent i que la inflació es mantingui sota control. Dels 10 països que han crescut a un ritme més alt durant els últims anys a nivell mundial, 7 són africans.
L'anomenada classe mitjana africana supera actualment els 300 milions de persones, d'una població d'uns 1.000 milions. També cal assenyalar que els indicadors de salut de la majoria dels països han experimentat una millora sòlida. El mateix es pot dir pel que fa a la tecnologia: el continent concentra més de 700 milions de telèfons mòbils i més de 100 milions d'africans tenen accés a internet.
La democràcia també hi avança, i ho fa amb passos de gegant. Des del 2011 s'han celebrat almenys 26 eleccions executives i legislatives a l'Àfrica. Els africans insisteixen a exercir el seu dret a escollir els seus propis dirigents i a participar activament en l'elaboració de les polítiques públiques.
Malgrat els problemes als quals encara fa front, l'Àfrica està deixant enrere l'herència devastadora del colonialisme i de les disputes entre les grans potències de la Guerra Freda. Pas a pas, es converteix gradualment en un continent de pau i de progrés.
Com a president del Brasil vaig viatjar a 26 països africans amb l'objectiu d'expandir les nostres relacions polítiques, econòmiques i socials. Durant els últims 10 anys, els acords del Brasil amb països africans s'han ampliat i diversificat. Des que vaig deixar el càrrec, he visitat 10 països del continent convidat pels seus presidents i per la Unió Africana. En aquestes ocasions he tingut l'oportunitat de debatre sobre els reptes que els depara el futur, i aquestes converses han inclòs tant joves com líders del món empresarial i sindical, funcionaris de governs i d'organismes per al desenvolupament.
Els dirigents africans entenen que han de qüestionar el raonament absurd, recessiu i excloent de molts països anomenats desenvolupats . En lloc de retallar inversions, acomiadar treballadors i reduir els salaris i les pensions, cosa que causa una contracció del crèdit i del consum, pràcticament tots els països africans han adoptat polítiques que fomenten la inversió, creen ocupació i estimulen els mercats interns.
La Unió Africana, que acaba de celebrar el seu 50è aniversari, té raó: ara és el moment de ser atrevits, no passius. És el moment de la solidaritat entre països, no el moment que les economies més fortes pressionin les més febles.
L'Àfrica torna a portar les regnes del seu destí. No vol que altres la guiïn, i no serà el cas. El que vol és promoure la inclusió social i més benestar per als seus ciutadans sense ingerències polítiques o militars dels països estrangers. L'Àfrica vol assolir l'autosuficiència alimentària i la independència energètica i construir infraestructures que permetin que el comerç i la indústria prosperin al continent.
Per aquest motiu, el Programa per al Desenvolupament de les Infraestructures a l'Àfrica, aprovat recentment per 54 països de la Unió Africana, ha adquirit una importància cabdal. Està previst que mitjançant aquest programa, que té el lema "Interconnectar, integrar i transformar un continent", s'inverteixin més de 360.000 milions de dòlars fins a l'any 2040 en projectes centrats en l'energia, el sanejament, els transports, la irrigació i les comunicacions.
La Unió Africana, en presentar una iniciativa d'aquesta magnitud, fa palesa la serietat dels que, davant d'una crisi, ni perden l'esperança, ni fracassen.
Aplaudeixo la seva audàcia i dic als meus amics africans que espero que la dediquin a eradicar la fam. La fam segueix sent un dels pitjors problemes del planeta, especialment en aquell continent. La lluita contra la fam i la pobresa és crucial perquè pugui aflorar la nova Àfrica.
La pobresa i la misèria no són lleis ineluctables de la natura. No falten aliments ni la tecnologia per augmentar-ne la producció. No hi ha cap raó per la qual hàgim d'acceptar que prop de 1.000 milions d'éssers humans -239 milions dels quals viuen a l'Àfrica, segons l'ONU- segueixin patint diàriament a causa de la fam i la malnutrició.
El 2003, quan vaig ser investit president del meu país, tenia la convicció moral i política que era necessari atacar la fam i la pobresa amb polítiques governamentals vigoroses. Avui, i parlo des de l'experiència, estic convençut que eradicar la fam al món és possible.
Amb la tecnologia adient, no tinc cap mena de dubte que el continent africà farà durant els pròxims decennis el mateix salt agrícola que ha fet el Brasil. Els estudis d'Embrapa, l'institut estatal de recerca agrícola del Brasil, indiquen que la sabana africana és molt semblant al cerrado brasiler, que és el nostre graner. Estic convençut que en molt poc temps l'Àfrica serà capaç d'alimentar els seus habitants i d'exportar cereals, carn i biocombustibles per tot el món.
La lluita per acabar amb la fam i la pobresa no és solament un imperatiu moral en qualsevol democràcia digna d'aquest nom. La inclusió social crea nous llocs de treball i serveix de motor per al creixement econòmic.
Altres països han seguit un camí semblant. Vaig ser a Mèxic, convidat pel president Enrique Peña Nieto, per a la presentació de la seva croada nacional contra la fam. En països tan diversos com l'Índia i l'Equador s'han emprès programes de transferències monetàries. Em va complaure d'allò més assabentar-me pel primer ministre d'Haití que un nou programa que s'ha iniciat al seu país oferirà prestacions a 800.000 persones, aproximadament un 8% de la població.
Al Brasil no hi ha cap xifra que reflecteixi millor l'èxit d'aquesta estratègia d'invertir en els pobres que els 20 milions de llocs de treball creats en l'economia formal durant els últims 10 anys. Trenta-sis milions de persones han sortit de la pobresa extrema i quaranta milions s'han incorporat a les classes mitjanes.
Tinc la convicció que la inversió en programes socials, en la producció agrícola i en infraestructures al continent africà crearà milions de nous llocs de treball i de nous consumidors, cosa que estimularà la demanda de productes i serveis i contribuirà al retorn al creixement sostenible de l'economia mundial.
A finals de juny, la Unió Africana, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura i l'Institut Luiz Inácio Lula da Silva patrocinaran una reunió d'alt nivell a Addis Abeba, Etiòpia, per debatre sobre la seguretat alimentària a l'Àfrica. El nostre objectiu és impulsar la cooperació entre els governs i les organitzacions de la societat civil en la lluita contra la fam.
Només ho aconseguirem si els governs de tots els països es comprometen, d'una vegada per totes, a incorporar els pobres als seus pressupostos. El finançament de programes per als pobres no és una despesa, sinó una inversió molt rendible en les persones d'un país.