La veritat sobre les càrregues de 1-O

BarcelonaA les portes del segon aniversari de l'1-O, i després del judici oral contra els líders del Procés, encara hi ha moltes incògnites per resoldre. De fet, en el judici no es va poder aclarir qui va donar l'ordre de carregar ni tampoc per què l'ús de la força va remetre a partir de les 3 de la tarda. I tampoc cap dirigent polític va assumir la responsabilitat de la decisió: ni Mariano Rajoy, ni Soraya Sáenz de Santamaría ni, menys encara, Juan Ignacio Zoido. Tot apunta que es va tractar, doncs, d'una decisió unilateral del secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el màxim responsable de l'operatiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos. Però la investigació que porta a terme Francisco Miralles, titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, pot ajudar a aclarir què va passar. Aquest dijous Miralles va decidir citar com a investigats (el que abans es coneixia com a imputació) tots els comandaments policials responsables de l'operatiu de l'1-O a la ciutat de Barcelona. Es tracta dels vuit inspectors de la Policia Nacional que van coordinar les actuacions en un total de 27 centres. Aquesta decisió suposa un salt qualitatiu en el cas, ja que es passa d'investigar presumptes excessos policials en escoles concretes comesos per agents de forma individual, a posar en el punt de mira tot l'operatiu. I això gràcies a la persistència dels equips d'advocats de l'acusació, com ara el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia.

Resulta curiosa la incomoditat manifesta que provoca aquesta investigació en alguns mitjans i entorns polítics espanyols. Els mateixos que s'omplen la boca de la necessitat de respectar la justícia, ara veuen com aquesta justícia qüestiona, almenys en la fase d'instrucció, l'actuació policial de l'1-O. Però tothom que va veure les imatges va poder comprovar que els excessos van existir, i que el miler de persones que en van resultar contusionades, llevat de comptadíssimes excepcions, es van limitar a oferir una resistència passiva a l'actuació policial. Res a veure, per exemple, amb els armilles grogues francesos.

Si fem memòria recordarem com l'endemà mateix de l'1-O el PSOE va anunciar que presentaria una proposta per reprovar la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, però la va retirar immediatament quan es va saber que el rei pronunciaria un discurs la nit del 3 d'octubre. El que l'oposició no es va atrevir a fer llavors potser ara ho faran alguns jutges. Almenys aquest és l'objectiu de les denúncies presentades per centenars de ciutadans afectats, com la Maria Lluïsa Carrillo, a la qual un agent va fracturar la pelvis i que va protagonitzar un dels moments més emotius del judici de l'1-O a l'encarar-se a Manuel Marchena.

Fins ara l'actuació del jutge Miralles i alguns altres està servint per posar límits a la impunitat policial i potser és la base d'una futura victòria judicial de les víctimes, a Espanya o a Europa.