La irregularitat que penalitza el Barça

BarcelonaPotser per la falta de gol, potser pel desgast físic, potser per la poca profunditat de plantilla, potser perquè no s'ha fet una regeneració del vestidor. O potser per totes aquestes coses juntes i algunes de més. El Barça viu la seva temporada més irregular en Lliga dels últims anys. De fet, cal retrocedir fins al curs 2007-2008 per trobar un Barça amb menys punts que el d'aquesta temporada. Aquell any va significar el punt i final de l'era Rijkaard. Aquest cop, queda per veure com acabarà la cosa.

Malgrat aquesta irregularitat, el Barça és segon a la Lliga i manté ben vives les opcions de guanyar el torneig. La diferència amb el que va passar fa dotze anys és que aquell Madrid era una mica més fiable. La temporada anterior que nasqués el Barça de Guardiola va ser un calvari i al tram final de la Lliga es van veure totes les carències d'una plantilla gloriosa que havia arribat a l'ocàs.

El que va passar al Bernabéu és només una mostra del que li està passant aquest curs al Barça. Un equip que no aconsegueix girar rodó durant tot el partit. Sovint s'acostumen a rescatar 30 o 40 minuts de qualitat, durant els quals és superior al rival. Però, descomptant els minuts en què el joc està equilibrat, l'equip té fases en què es veu clarament superat pel rival. Aquí s'encaixen els gols i s'escapen els punts. L'equip ja n'ha rebut 31. L'any passat, en tota la competició en va rebre 36.

Un dels capitans, Gerard Piqué, ho resumia: "A la primera part ens hem trobat molt bé. Hem tingut la possessió i ocasions clares de gol. No hem pogut aprofitar el domini... i a la segona part ha sigut tot al contrari".

Deia Messi que amb el nivell actual de la plantilla "no dona" per guanyar la Champions. Una frase aplicable també a la Lliga, si no fos perquè el rival, el Madrid, també té moltes apagades durant els partits. Els blancs s'encallen en duels que poden semblar assequibles, com en els últims duels amb el Celta i el Llevant, tot i que ha anat traient petroli contra els grans. Ha sumat quatre punts als clàssics –empat al Camp Nou i victòria a casa– i també en el derbi contra l'Atlètic –empat al Wanda i victòria a casa. Petites diferències que expliquen que siguin líders del campionat. "Tant Zidane com jo vam advertir a la prèvia que, passés el que passés, el resultat no seria decisiu per al títol. I ho mantinc", comentava Quique Setién, tècnic del Barça, a la sala de premsa del Bernabéu.

Però per més que es mantinguin les opcions al títol, aquesta no està sent una bona temporada per al Barça, que porta uns anys amb tendència negativa a totes les competicions. És cert que l'equip ha guanyat les dues últimes lligues, però mirant amb lupa les estadístiques es comprova com es va perdent un llençol a cada bugada. La primera temporada d'Ernesto Valverde (2017-2018) l'equip havia sumat 66 punts a aquestes altures, 11 més que el Barça actual. Aquell curs acabaria guanyant el títol amb 93 punts. Un any després es plantaria a la jornada 26 amb 60, i acabaria campió amb 87. Aquesta vegada tan sols n'ha pogut sumar 55, resultat de guanyar 17 partits, un més que el Madrid. Però n'ha empatat quatre (8 els blancs). La diferència és en les 5 derrotes, inclosa la del diumenge, per només dues del Madrid.

Una tendència similar a la de Luis Enrique

Curiosament, la tendència és molt similar a la de Luis Enrique, que va dirigir el club tres temporades, a partir de la 14/15. En l'estrena havia obtingut 62 punts per acabar campió amb 93. La temporada següent seria campió amb 91 i, a la tercera, tot i arribar als 90 veuria com el Madrid acabava guanyant el títol.

Guanyador de 8 de les últimes 11 Lliges, si alguna cosa ha caracteritzat el Barça ha sigut la regularitat. Amb Guardiola, amb Vilanova, amb Luis Enrique i amb Valverde –i fins i tot amb el Tata, tot i que no acabés guanyant res–, la tendència de punts ha sigut la mateixa, movent-se a aquestes dates amb xifres que oscil·len entre els 60 i els 66 punts, i amb pics puntuals de 71 (10/11) i 68 (12/13). En aquest últim cas, va acabar arribant als 100 punts, el rècord que havia establert el Madrid un any abans.

Quatre de les sis últimes Champions

La clau, doncs, no estava en què feia el Barça sinó en l'actuació del màxim rival. Amb Florentino, el Madrid no ha prestat tanta atenció a la Lliga i s'ha centrat en la Champions. Fins i tot en algunes setmanes clau, en què el tècnic de torn s'havia de preparar per a un partit important de cada competició, a Chamartín s'escollia l'orelluda. A Europa, en un torneig amb eliminatòries, això ha significat grans frustracions i temporades en blanc. Per contra, l'aposta ha sortit bé en moments puntuals: han aixecat quatre de les sis últimes Champions.

"Teníem l'oportunitat de fer-los molt de mal i l'hem deixat escapar", es lamentava Gerard Piqué després del clàssic. El Barça havia caigut en una mala dinàmica de resultats al desembre, que van acabar amb l'eliminació a la Supercopa i la destitució de Valverde. Quique Setién agafava les regnes del Barça a la primera posició –empatat a punts amb el Madrid– i, un mes i mig després, és segon amb un punt menys. El càntabre no ha sigut, de moment, el revulsiu que necessitava un club que no està acostumat a la irregularitat. El Madrid, en canvi, sembla que hi convisqui d'allò més bé.