L’ISE, el Mobile dels sentits

La setmana passada vaig allotjar-me en un hotel d’Amsterdam que pertany a una d’aquestes cadenes de nova fornada que presumeixen de funcionalitat i comoditat per sobre del luxe i les aparences de les marques tradicionals. Sobre el paper -o, més exactament, segons la web de l’establiment- m’esperava una impecable habitació de dimensions modestes però farcida de tecnologia: televisor principal vinculable als dispositius mòbils de l’hoste, televisor secundari integrat al mirall del bany, cortines de nit motoritzades i il·luminació led; tot plegat controlable de manera centralitzada donant-li ordres de veu a un altaveu intel·ligent o bé amb una pantalla tàctil situada al costat de la tauleta de nit. I això és exactament el que vaig trobar-hi. Però passada una estona ja vaig veure que hauria estat preferible una habitació convencional, amb els interruptors de tota la vida.

Per començar, l’altaveu no responia a les ordres habituals d’Alexa, Google Assistant ni Siri, i forçava l’usuari a aprendre per a un parell de nits un dialecte nou i a endevinar el nom de cadascun dels objectes connectats. Els llums i la cortina sí que estaven identificats pels seus noms a la pantalla tàctil, i encara sort, perquè era l’única manera de controlar-los, ja que no tenien interruptors físics.

El televisor del dormitori oferia l’opció de veure-hi per AirPlay les sèries de Netflix del meu iPad (també hi havia una opció de Chromecast per a mòbils Android), però per vincular els dos aparells em calia connectar el meu a una xarxa wifi diferent de la que oferia sortida a internet, introduir a la pantalla tàctil de l’habitació un codi numèric i creuar els dits perquè a la bateria de descodificadors AppleTV compartits de l’hotel n’hi hagués algun de desocupat, cosa difícil al vespre perquè n’hi havia molts menys que habitacions i després de sopar la gent vol posar-se al dia dels episodis pendents.

Vaig acabar mirant una estona de Better call Saul després d’acabar una feina a les dues tocades de la matinada, quan tothom ja dormia. La cirereta va arribar al matí següent, quan vaig voler mirar les notícies sobre el coronavirus al televisor del bany mentre m’afaitava: per fer zàping entre la BBC, la CNN i la CNBC -als hotels del món no tenen sintonitzat el 3/24- calia anar cada vegada a la pantalla tàctil del dormitori, perquè cridar-li a l’altaveu només servia per canviar els canals del televisor principal.

Vaig acabar com sempre: posant el meu iPad al costat de la pica per escoltar la Mònica Terribas. L’única modernitat que funcionava de manera lògica eren els llums indicadors exteriors de “No molesteu” i “Podeu passar a netejar”, que s’encenien i apagaven amb els botons d’un panell tàctil separat, situat al costat de la porta. Poques vegades m’he sentit tan alleujat en el moment de lliurar al recepcionista la targeta d’accés per marxar d’un hotel.

Fira domòtica

No vaig gosar demanar qui era el responsable de tanta tecnologia mal aplicada, però és possible que en algun moment em creués amb ell pels passadissos del centre de convencions RAI d’Amsterdam, ja que el motiu del meu viatge era visitar, convidat per l’organització, el saló Integrated Systems Europe (ISE), un dels principal congressos mundials d’instal·lacions professionals de so, imatge i domòtica. Als pavellons d’aquesta mena de Mobile World Congress de l’audiovisual s’hi exposen des de micròfons direccionals per a sales de juntes fins a pantalles gegants per a estadis de futbol, passant per altaveus impermeables per a parcs d’atraccions, sistemes de control d’il·luminació espectacular per a concerts de rock, xarxes de cartelleria digital per a cadenes de botigues i els dispositius més diversos d’automatització per a llars connectades, empreses i, esclar, hotels.

A l’ISE hi ha una zona específica per a faristols de conferències equipats amb pantalla, connexions i llum, i una altra per a equipaments de videoconferència que centren l’atenció en el participant que parla en cada moment. Empreses que exposen enginyosos mecanismes per mantenir amagades les pantalles d’una sala de juntes mentre no es fan servir. Fabricants de videoprojectors d’alta lluminositat. Altaveus encastables. Oficines amb parets mòbils que es reconfiguren tocant una icona en una aplicació de mòbil. Escenaris com els dels espectacles de la mitja part de la Super Bowl, on tant el teló de fons com els laterals i el terra són pantalles de vídeo d’alta resolució. Altaveus i pantalles resistents a la humitat salina, per poder instal·lar-los en vaixells de creuer i en iots particulars. Instal·lacions per a aules remotes on la càmera segueix automàticament el formador i aquest pot substituir el fons de la imatge pels gràfics que vol comentar. I tota mena d’interfícies per interconnectar-ho i controlar-ho tot.

Oferta variada

L’ISE es tracta d’un mercat en el qual les divisions professionals de marques conegudes com Sony, Shure, Cisco i Sennheiser coincideixen amb d’altres especialitzades com la nord-americana Crestron o la francesa Legrand, amb tot un estol de filials dedicades als aspectes més diversos de la integració domòtica. I també proveïdors d’elements específics, com una empresa que ofereix a les companyies de lloguer d’equipaments audiovisuals un software de gestió d’actius per rastrejar on es troba cadascun dels seus aparells, i una altra que té aplicacions per calcular la quantitat de micròfons que calen en una sala de videoconferències segons les dimensions i el nombre de participants.

Afortunadament per als que som malalts d’aquestes coses, l’ISE es trasllada a Barcelona a partir de l’any que ve perquè el recinte d’Amsterdam els ha quedat petit i les associacions AVIXA i CEDIA, que l’organitzen, han triat la nostra Fira per poder créixer. Els 52.128 assistents de l’ISE 2020 no són els més de 100.000 que s’esperaven en el desconvocat MWC, però situen el congrés audiovisual en la mateixa lliga que els dos salons que segueixen el de la GSMA en superfície ocupada al recinte de Barcelona: l’ITMA, de maquinària tèxtil, i l’Alimentaria, amb la diferència que el primer se celebra cada quatre anys i el segon cada dos, mentre que l’ISE és anual.

I comparteix amb ells un atribut que fa difícil substituir-los per una fira virtual, un risc que amenaça des d’aquest any el MWC: les antenes i les aplicacions de mòbil es poden arribar a veure i comprar sobre catàleg, però l’experiència audiovisual ha de ser necessàriament presencial. Els altaveus s’han d’escoltar i les pantalles s’han de veure. I els automatismes d’hotel s’han de provar per estar segurs que funcionen com s’espera.