El jardiner fidel

Els de l’APM, de Catalunya Ràdio, rememoraven l’entrevista que Bertín Osborne (cantant i amic d’Arévalo) va fer-li, a casa seva, a la Tamara Falcó. No patiu, que ara us en faig l’arbre genealògic (“generalògic”, que en diria la meva tieta Pura). Tamara Falcó és la filla de la Preysler, la que anuncia rajoles, bàsicament perquè va estar casada amb Julio Iglesias, amb el marquàs de Griñón (pare de la noia en qüestió) i amb Miguel Boyer. Ara està casada amb Mario Vargas Llosa. I és d’ell que van parlar.

La filla del marquès explicava que just abans de conèixer el que seria el seu últim padrastre (també ho va ser, mentre fou viu, Miguel Boyer) patia pel fet d’haver de conviure amb un premi Nobel sota el mateix sostre. Li sabia greu -ho explicava així- “haver-se de fer la intel·ligent tota l’estona”. Suposo que estava amoïnada per si -m’ho invento- se’l trobava sortint d’un dels lavabos i es trobava en la tessitura d’haver-li de preguntar: “Mario, ¿hay papel?” Crec que aquesta és una pregunta que no li faríem amb franquesa a tothom. Jo, per exemple, un cop, al Círculo Ecuestre vaig tenir l’honor de fer-l’hi a Ana Botella, que sortia de l’excusat quan jo hi entrava. En fi, la Tamara, però, li va explicar a en Bertín que tot havia resultat molt satisfactori. “Él, como es escritor, habla con el jardinero...”, va declarar.

M’encanta com aquesta dona que admiro resumeix l’exotisme de viure amb un escriptor. L’escriptor parla amb el jardiner, però no com ho faria ella, que potser s’hi dirigiria per ordenar-li la poda dels rosers. L’escriptor, en canvi, potser mostrava aquell interès, tan exagerat com momentani, que exhibeixen els artistes davant del que consideren “ànimes senzilles”. Naturalment, el que és lloable i envejable no és que parli amb el jardiner. El que és lloable i envejable és tenir-ne, de jardiner.