Arruïnat després de ‘Joc de trons’?

“Que la realitat no t’esguerri un bon titular” és una frase molt estesa quan critiquem el periodisme. Bé, o el que avui dia anomenem periodisme, encara que no necessàriament ho sigui. La frase és una expressió bastant comuna, encara que no sigui ni tan sols correcta, perquè bàsicament vol dir que un “bon titular” és el morbós que incita al clic i no aquell que és més proper a la realitat o el que és més honest amb el contingut real de la notícia. Però bé, ningú fa aquesta reflexió. Deu ser un signe dels nostres temps. El xou ha guanyat la partida.

Dic tot això perquè aquesta setmana molts mitjans s’han fet ressò d’unes declaracions que l’actor Jason Momoa ha fet a la revista InStyle, on ha dit que després del paper que el va fer mundialment conegut a Joc de trons ell i la seva família “es morien de fam”. L’intèrpret de Kahl Drogo a la ficció de la HBO, on va aparèixer durant deu episodis entre el 2011 i el 2012, diu que després del seu pas per la sèrie ell i la seva dona, la també actriu Lisa Bonet -ex de Lenny Kravitz -, estaven arruïnats.

“Ens estàvem morint de fam després de Joc de trons. [...] No trobava feina. És tot un repte quan tens fills i estàs totalment endeutat”, ha explicat l’actor, a qui tot això ja li havia passat abans, després d’haver participat de ben jove en Los vigilantes de la playa. No fa gaire, explicava a EW que “durant un temps després de la sèrie molta gent” el va “encasellar”. “Em va doldre molt. Es pensaven que no parlava anglès”, recorda amb amargor l’artista d’origen hawaià.

Sincerament, titular que estava “mort de fam” després d’una sèrie que el va fer conegut arreu del món és ridícul. Per part seva, per dir-ho, i per part dels mitjans per reproduir-ho sense posar en context la situació de l’artista. A la seva sèrie hi ha actors que cobraven fins a mig milió d’euros per capítol. Encara que no sigui aquest el seu rang, ja s’entén que no tenia un sou de rider de Glovo... Què vol dir que no trobava feina? Que tenia una mà negra com Estela Reynolds? O és que les que li sortien no li agradaven? Perquè entenc que alguna cosa li devia sortir. És més, ni que sigui per la fama, algun anunci li devien oferir.

I sobre els deutes, cal barrejar-hi els nens? Els nens no s’endeuten. S’endeuten els pares. I, en el seu cas, per una mansió a Topanga Valley, amics. Especialment trist per a un professional com ell, que porta anys al sector i sap que pot ser un Dragon Khan. Quin paper més pobre, el dels mitjans que li compren el discurs i el repeteixen com lloros, i que pobre també el seu paper, que amb tot el que està passant potser s’ho hauria de pensar dos cops abans de parlar de passar gana. Molts voldrien la seva gana.

Heroïna, per tan poc que n’esperaven?

Una altra que no es pot queixar és Sofia de Suècia, una princesa que va enamorar Carles Felip de Suècia després d’aparèixer a Paradise Hotel, una espècie de Gran Hermano suec. El fill petit dels reis del país escandinau se’n va enamorar i li va tornar a canviar la vida. Com que allà són el primer món real, aquesta noia que havia concursat en xous televisius i prèviament havia sigut stripper va accedir a la família reial i el poble fins i tot li ha agafat un cert carinyo. Tot i això, a vegades els pilotes reials posen els monarques i els seus derivats en males tessitures.

Aquesta setmana l’han nominat al premi Heroi del Covid 2020 -¿que hagin posat 2020 al nom vol dir que pretenen donar-lo molts anys més? #socors-, que concedeix una agència de màrqueting del país anomenada Consid. Resulta que el gest de la princesa per optar a aquest reconeixement va ser que durant els dies més greus de la pandèmia va fer un curset per poder anar a ajudar als hospitals, que estaven desbordats. Petit detall: ella no va tocar ni veure ningú amb coronavirus perquè era a l’altra punta del lloc on eren aquests malalts. Petit detall 2: al premi hi opten dos destacats epidemiòlegs, Anders Tegnell i Emma Frans.

Evidentment hi ha hagut escàndol. Seria com si aquí un jurat hagués de deliberar entre donar-li un premi a Oriol Mitjà, a Antoni Trilla o a la infanta Elena perquè es va fer un vídeo amb el mòbil cantant Resistiré. Ho recorden? No!? Quina sort... Per cert, sent les dues gestes d’Elena i de Sofia pur postureig inútil, cal assenyalar que una vegada més el nostre cas sempre és pitjor.

Per cert, sense abandonar l’esfera monàrquica, cal aplaudir les paraules d’aquesta setmana de la irreemplaçable Sarah Ferguson - a.k.a. Fergie i exduquessa de York pel seu fallit matrimoni amb el príncep Andreu d’Anglaterra -, que ha escrit a The Sun que durant anys “es va refugiar en les salsitxes”. En aquest cas el titular és cert i la realitat no l’esguerra. Lamentablement, el seu sobrepès va ser un tema molt popular quan es va fer coneguda per ser parella del fill preferit de la reina Elisabet II.

Recorda que tant d’adolescent com d’adulta pagava la seva ansietat amb menjar i que això la va portar a estar malament emocionalment. Sobretot diu que quan ho va passar pitjor va ser quan va descobrir que la gent no li deia duquessa de York sinó de Pork, que -per si algú no ho intueix- en català significa porc. Com que a ella tothom se l’escolta i The Sun el llegeix molta gent, és possible que per fi el seu pas per la història i devoció per la fama hagi servit per generar alguna cosa més enllà de despeses públiques i escàndols. És a dir, per conscienciar que una bona alimentació és imprescindible. Resulta especialment lamentable el nostre destí com a poble quan les monarquies que sufraguem o els seus adlàters fan alguna cosa bé però ha estat involuntàriment.