El poder de Javier Tebas
BarcelonaEl futbol és un espectacle meravellós que uneix passió, sentiment, emocions, alegries i tristeses. Ens fa embogir, estimar el nostre club, patir per un escut o plorar per una derrota. És l’esport més universal de tots i, evidentment, també el que mou més diners. Però tota la gallina dels ous d’or es basa en partits de noranta minuts que es juguen cada setmana entre 22 jugadors jutjats per sis àrbitres. Jugadors que, la majoria, cobren molts diners justificats per tot el que generen. I col·legiats que ja s’han professionalitzat pel grau de responsabilitat que tenen en tot aquest espectacle.
A part dels protagonistes directes, però, que encara hi faltarien els entrenadors, preparadors, assistents, etc; hi ha els que gestionen el negoci. A nivell mundial ho fan els encarregats de la FIFA, a Europa els de la UEFA i a Espanya s’ho reparteixen entre la RFEF i la Lliga. Aquest últim organisme és una mena de cooperativa formada per tots els clubs del futbol professional, és a dir, els vint equips de Primera Divisió i els vint-i-dos de Segona Divisió, que s’organitzen d’aquesta manera com a col·lectiu. I el vot de l’últim classificat de Segona val igual que el líder de Primera, amb el que això significa pel que fa a pressupostos. Però és així.
Aquest organisme va triar l’any 2013 Javier Tebas com a president. 32 equips dels 42 el van avalar. Va ser l’únic candidat. Al 2016 va ser reescollit amb 37 dels 42 clubs a favor. I al febrer del 2018, quan va dir que tenia una oferta per anar a la Lliga italiana, els clubs van decidir apujar-li el sou i va passar de cobrar 879.033 euros a cobrar-ne 1,2 milions. Van votar a favor gairebé tots els clubs, el Barça inclòs, excepte el Reial Madrid, l’Athletic Club, el Celta i dos de Segona.
Aquest personatge -Javier Tebas-és l’autèntic amo del futbol espanyol. El que fa i desfà tot el que vol. Que té als clubs atemorits o convençuts, ves a saber. A gairebé tots els clubs. Si més no, als suficients com per poder tirar endavant tot el que es proposa. El Barça inclòs. Aquest senyor, per anomenar-lo d’alguna manera, ara ha decidit expressar públicament la seva intenció de vot, ni més ni menys que el partit d’ultra dreta Vox. I el futbol està a les seves mans.
No sé què em fa més mal. Que el Barça ho permeti, que la resta de clubs també ho facin o que estigui enamorat d’aquest esport que és el futbol i que està en mans d’aquest tipus de gent. Mentrestant discutirem dels arbitratges, del VAR, d’un penal, d’un fora de joc, de si el porter de la Reial Societat va tocar Vinícius o la pilota. I mentre ho fem, ells seguiran a la seva guanyant diners i fent la seva política. Massa trist.
